Com desfer-se de les formigues a la cuina: què funciona i què no

Un matí qualsevol de tardor, una filera de formigues travessa la taula de la cuina fins al pot del sucre. Quan canvia el temps o fora escasseja el menjar, les formigues poden aparèixer a casa de cop. La reacció habitual és agafar l'esprai, però els especialistes en control de plagues diuen que no és el que més ajuda.

Què busquen a casa teva

Les formigues busquen menjar, aigua, calor i un lloc on refugiar-se. Entren per esquerdes i obertures de l'edifici, sovint seguint cables i canonades. Segons el llistat de les formigues de Catalunya, hi ha espècies autòctones, com la Lasius niger, i d'exòtiques, com la formiga argentina (Linepithema humile). Convé saber-ho perquè no totes mengen el mateix: els sucres atrauen la formiga argentina durant tot l'any, mentre que les proteïnes funcionen sobretot a la primavera, quan les colònies crien.

Pas 1: tallar-los el menjar i l'aigua

• Guarda el sucre, la mel, el xarop i el menjar de les mascotes en recipients tancats.
• Neteja les molles, el greix i els vessaments, buida les escombraries sovint i aclareix els envasos de refrescos abans de llençar-los.
• Repara les aixetes que goteen: l'aigua també les atrau.
• Si les formigues vénen d'una planta de test o del balcó, mira que no hi hagi pugons ni cotxinilles (insectes que xuclen la saba de les plantes). Produeixen una excreció dolça que les formigues busquen.

Pas 2: esborrar el rastre i tapar l'entrada

Les formigues es guien per un rastre d'olor que deixen enrere. Passa-hi l'aspirador o una baieta amb aigua i sabó, i el rastre d'olor desapareix. Després, mira per on entren i segella les esquerdes i els forats, sobretot al voltant de finestres, canonades i cables. No és la part més còmoda, però és la que impedeix que n'entrin d'altres.

Pas 3: els esquers, si les formigues continuen sortint

Un esquer funciona de manera diferent de l'insecticida. Les obreres (les formigues que surten a buscar menjar) s'hi atrauen, se l'enduen al niu i allà pot acabar amb tota la colònia, reines incloses. Per això l'esquer ha de ser d'acció lenta: si mata les obreres de seguida, no arriba al niu.

• Tipus. Els més habituals porten àcid bòric o altres borats (sals del bor) en una base ensucrada, a concentracions molt baixes (per sota de l'1% en els esquers dolços). Les estacions tancades, és a dir, petits envasos amb l'esquer a dins, són l'opció més fàcil i segura.
• On posar-los. Prop dels camins per on passen i dels punts d'entrada, i lluny dels nens i les mascotes. Si pots, posa'n també a l'exterior: dins de casa, adverteix la Universitat de Califòrnia, poden atreure'n més.
• Paciència. Els resultats poden trigar unes setmanes. No matis les formigues que van a l'esquer: matar les obreres que recullen menjar afecta poc la colònia, perquè fins i tot un 1% de les obreres pot alimentar les reines i les larves.

Per què l'esprai no és la solució

Segons el programa de maneig integrat de plagues (un enfocament que prioritza la prevenció i els mètodes de menys impacte abans de recórrer als insecticides) de la Universitat de Califòrnia, UC IPM, polvoritzar insecticida a casa no evita que n'entrin més. Els tractaments de perímetre (els que s'apliquen en una franja al voltant de la casa) amb piretroides, una família d'insecticides sintètics, donen un control temporal, no eliminen la colònia i poden deixar formigues atrapades dins. Els programes de polvorització periòdica són menys eficaços que els esquers i contaminen més. Amb la mateixa lògica, el manual de plagues urbanes de la UAB posa la prevenció per davant, després els mètodes físics i mecànics, i els plaguicides només quan calen; i recorda que, dels formats de producte, els esquers són els de menor risc d'exposició.

«Sense tòxics»: una precisió

Convé ser clar: un esquer eficaç no és «natural». Els borats són un insecticida, encara que de baixa toxicitat. El Centre Nacional d'Informació sobre Plaguicides dels Estats Units (NPIC) explica que l'àcid bòric és poc tòxic si s'ingereix o toca la pell, però que els infants hi són més sensibles i que s'han notificat convulsions i morts en nens exposats durant molt de temps. Les mascotes poden tenir símptomes en unes dues hores si en mengen. El centre de toxicologia nord-americà Poison Control considera que una ingestió accidental d'esquer sol ser de baix risc perquè la concentració és baixa, però que un nen petit que en tasti pot tenir nàusees i vòmits.

Per això, convé prendre unes precaucions: les estacions, fora de l'abast; no les obris; renta't les mans després de tocar-les; guarda'n els sobrants a l'envàs original; i no en posis a prop de joguines ni de zones de joc. Si algú n'ha ingerit, el Servei d'Informació Toxicològica (91 562 04 20) atén consultes les 24 hores, tots els dies de l'any. En cas de símptomes greus, truca al 112.

Quan cal un professional

Si, després de tallar-los l'accés, netejar i posar esquers, les formigues continuen sortint, toca avisar un professional. La UC IPM recomana que sigui algú format en maneig integrat de plagues (MIP) i que treballi amb esquers i tractaments localitzats, no amb polvoritzacions mensuals ni de perímetre. L'Ajuntament de Granollers, per posar un exemple, recorda que no es fa càrrec de les plagues als domicilis ni a les comunitats de veïns, i indica que les empreses autoritzades es poden consultar al Registre d'Establiments i Serveis Plaguicides.