L'origen dels Reis Mags i de les cavalcades de Catalunya
Només un evangeli en parla, sense noms ni corones, i les cavalcades no arriben als dos-cents anys. T'expliquem d'on surten els Reis d'Orient i quina és la cavalcada més antiga de Catalunya.
Un evangeli, uns mags i cap rei
Només l'evangeli de Mateu parla dels visitants de Jesús. Els anomena «mags», diu que venien d'Orient i que van seguir un estel fins a Betlem. No n'indica el nombre, ni els noms, ni que fossin reis. Segons 3Cat, els primers escriptors cristians en comptaven entre dos i seixanta, i el tres es va acabar imposant entre els segles III i IV, segons la font, perquè eren tres els presents: or, encens i mirra. L'Església, més tard, els va fer reis, un títol menys ambigu que el de mag.
Melcior, Gaspar i Baltasar, amb gorra frígia
Els noms apareixen al segle VI en un mosaic de la basílica de Sant Apol·linar el Nou, a Ravenna (Itàlia), on els tres personatges no duen corona sinó gorra frígia. La imatge que et ve al cap, amb un rei blanc, un de ros i un de negre, es va fixar molt després: el Baltasar negre es representa des del segle XIV i al XVI ja era ben acceptat, segons l'Ajuntament de Barcelona. Una tradició recollida per 3Cat diu que les relíquies dels Reis van passar per Constantinoble i Milà fins a Colònia (Alemanya), on es guarden en una arqueta d'or de la catedral. La nit de la visita és la del 5 al 6 de gener, dotze dies després de Nadal.
Alcoi i Igualada, les cavalcades més velles
El pas de la llegenda al carrer és molt més recent. La cavalcada més antiga de l'Estat és la d'Alcoi (l'Alcoià, País Valencià), però les fonts no s'entenen sobre l'any: 3Cat apunta que probablement va començar el 1866, mentre que VilaWeb i l'Ajuntament de Barcelona la daten el 1885. A Catalunya, la més antiga és la d'Igualada (l'Anoia), que ve del 1895, tot i que ja el 1894 hi ha rastres de nens que reben regals. Segons Surt de casa, s'ha celebrat gairebé cada any, tret del 1933 i de la Guerra Civil, i el 2016 va ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional.
A Igualada, com a Alcoi, els ajudants dels Reis pugen amb escales fins als balcons i les finestres per deixar els regals. Hi arriba el patge Faruk, el 28 de desembre, i porta un llibre negre on apunta les malifetes dels nens. Sant Vicenç dels Horts (el Baix Llobregat) ve just darrere: la seva cavalcada és del 1896, quan els Reis repartien joguines des d'un carro aturat.
Barcelona: de la primera vegada a les claus de la ciutat
A Barcelona, la primera celebració documentada és del 1855, segons NacióDigital. VilaWeb apunta, a partir del Diario de Barcelona, que durant uns anys no es va fer de manera regular. Ara els Reis hi arriben per mar, els rep l'alcalde i els lliura les claus de la ciutat perquè puguin obrir totes les cases.
Abans de les carrosses, els Reis arribaven a la llum de les torxes. VilaWeb recorda que el baró de Maldà ja en cita a Barcelona a finals del segle XVIII, i que hi ha pobles que encara reben els Reis amb torxes o fanalets, com Riera de Gaià (el Tarragonès) o Taradell (Osona). L'Ajuntament de Barcelona explica que és el rastre d'un costum més antic, en què els nens anaven als boscos o a les platges a il·luminar el camí perquè els Mags no es perdessin.
Quan la Generalitat va suprimir els Reis
La festa no ha estat sempre igual. El 12 de desembre del 1936, en plena onada anticlerical, un decret de la Generalitat va abolir els Reis, segons NacióDigital. Aquell gener, Barcelona va fer una «Setmana de l'Infant» sense cap referència religiosa, a Manresa un Pare Noel amb follets va repartir joguines com ho haurien fet els Reis, i a València la cavalcada laica del 5 de gener va portar al·legories de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Al gener del 1939 no es va celebrar res. La primera cavalcada de la postguerra a Barcelona és del 1942, organitzada per l'Ajuntament a proposta de Manuel Ribé, funcionari municipal, i de Joaquim Bartolí, propietari d'una empresa d'escenografia.
Una altra pràctica que sembla de sempre, la de les cartes, és del segle XIX, segons NacióDigital. En un principi s'escrivien la nit del 5 de gener; amb el temps, els nens han passat a lliurar-les als patges durant la cavalcada i, ara, també es poden enviar per internet.
Si ja t'has quedat amb ganes de més tradicions d'aquestes festes, pots seguir amb l'origen del tió i el caganer. I si la nit del 5 de gener et trobes enmig d'una cavalcada, mira cap als balcons: potser veus un patge amb escala.
L'Observador