Carregant les notícies…

Ben mirat

L'Observador
Cultura · Llengües

El silbo gomero, la llengua que es parla xiulant

El silbo gomero permet enviar missatges d'una banda a l'altra d'un barranc, a gran distància. Fa més de vint-i-cinc anys que s'ensenya a l'escola i és patrimoni de la humanitat.

La Gomera és una illa petita de les Canàries, plena de barrancs profunds i de vessants costeruts. Anar d'una casa a la del davant pot voler dir baixar fins al fons de la vall i tornar a pujar; una bona caminada. Per això, fa segles, els habitants de l'illa van trobar una altra manera de parlar-se: xiulant.

No és un codi, és una llengua xiulada

El silbo gomero no és un sistema de senyals com el morse, en què cada so vol dir una cosa pactada. És una manera de xiular la llengua que es parla a l'illa, el castellà. Els xiulets substitueixen els sons de les paraules: segons la descripció de la UNESCO, dos xiulets diferents fan de vocals i quatre més fan de consonants, i es distingeixen per l'altura del so i perquè siguin continus o tallats. Alguns estudis posteriors hi reconeixen més sons. Amb pràctica, s'hi pot dir qualsevol cosa, des de «baixa a dinar» fins a una notícia del poble.

El xiulet és molt més potent que la veu i es dispersa menys entre les muntanyes, i per això es pot sentir d'un barranc a l'altre.

No és l'únic xiulet de les Canàries

Segons la UNESCO, a les Canàries hi ha altres llengües xiulades, i totes podrien desaparèixer si no es dóna suport a la transmissió. Per això el silbo és, a més d'una curiositat, una tradició que es pot perdre.

De l'escola a la UNESCO

Per evitar que desaparegués, des del 1999 s'ensenya a les escoles de l'illa. El 2009, la UNESCO el va inscriure a la llista del patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

Segons la UNESCO, avui el practica la gran majoria dels gomers, sobretot la gent gran i els joves.

El cervell ho entén com una llengua

El 2005, un equip encapçalat pel psicolingüista Manuel Carreiras va publicar a la revista Nature un estudi curiós. Van fer escoltar silbo a xiuladors experts i a persones que no el coneixien, mentre en mesuraven l'activitat cerebral. En els xiuladors s'activaven les mateixes zones que fem servir per entendre la llengua parlada. En els altres, no: per a ells, només eren xiulets.

La conclusió és important per entendre com funciona el llenguatge: el cervell no depèn del so de la veu. Si un sistema de sons porta la informació d'una llengua, encara que siguin xiulets, el cervell el tracta com a llengua.

No és l'únic lloc del món on es xiula

Les llengües xiulades no són exclusives de La Gomera. Segons el llibre de Julien Meyer, que n'ha fet una recerca arreu del món, la parla xiulada ha sobreviscut en tots els continents habitats.

Per saber-ho: la UNESCO parla de les altres llengües xiulades de les Canàries com a tradicions que podrien desaparèixer si no es dóna suport a la transmissió.
Comparteix WhatsApp Telegram Bluesky X

Com s'ha utilitzat aquí →