Per què ens hem d'esperar tant per operar-nos?
La llista d'espera quirúrgica de la sanitat pública catalana, mes a mes des del juliol del 2018, amb el temps d'espera de cada operació i de cada hospital.
Què vol dir
Al setembre del 2026 hi havia 235.776 persones apuntades a la llista d'espera per a una operació programada als hospitals públics de Catalunya. És la xifra més alta de tota la sèrie que publica el Servei Català de la Salut (CatSalut), que comença el juliol del 2018: aleshores n'eren 163.571, i al setembre d'aquell any, 173.018. En vuit anys, la llista ha crescut un 36%.
Costa de creure que la llista s'allargui quan els hospitals treballen més, però és el que passa. El 2018 els hospitals públics van fer 373.669 operacions dels grups que es vigilen, i el 2025, 422.055, un 13% més. El ritme, però, ha afluixat: el 2024 se'n van fer 420.635, de manera que l'últim any l'activitat gairebé no s'ha mogut mentre la llista continuava pujant. Les dades mensuals no diuen quanta gent s'hi apunta, però l'aritmètica no deixa gaire marge: si es fan més operacions i la llista creix, és que cada mes s'hi apunta més gent de la que en surt.
Fixa't en el dibuix que es repeteix cada any: la llista puja cada agost, arriba al màxim al setembre i recula cap a final d'any. Per això comparem sempre un mes amb el mateix mes de l'any anterior: el setembre del 2026 hi havia 14.624 persones més esperant que el setembre del 2025. L'únic cop que la llista es va escurçar de veritat va ser entre el 2019 i el 2021, i no va ser una bona notícia: el 2020 es van fer una cinquena part menys d'operacions que el 2019 (304.267 davant de 378.921) i el temps mitjà d'espera va passar de 166 dies al març a 228 al setembre. La llista era més curta, però qui hi era esperava molt més.
I quant s'espera? Depèn molt de l'operació. El càncer passa al davant: els 2.668 pacients oncològics de la llista esperaven, de mitjana, uns 20 dies, i la garantia és de 45 o 60. Les pròtesis de genoll i de maluc i les cataractes tenen un temps màxim garantit de 180 dies, i la mitjana es queda per sota (124, 119 i 93 dies). Ara bé, la major part de la gent que espera no és a cap d'aquestes llistes: vuit de cada deu persones apuntades esperen una operació sense garantia (hèrnies, varius, vesícula, nas, artroscòpies…), i per a moltes la mitjana passa dels 170 dies.
Com ho mesurem
Les dades surten dels fitxers mensuals que publica el CatSalut a la seva pàgina de llistes d'espera quirúrgiques, amb cada grup d'intervenció i cada hospital. Hem sumat els 85 grups que surten tots els mesos des del juliol del 2018, perquè la xifra sigui comparable al llarg del temps; els grups que s'hi han afegit després (com la patologia estructural del cor) no hi són, i sumen menys de 300 pacients.
Una persona entra a la llista el dia que el metge decideix operar-la, i el temps d'espera es compta des d'aquell dia. El temps mitjà que publica el CatSalut és el de les persones que encara esperen, no el de les que ja s'han operat. El temps mitjà del conjunt de la llista és un càlcul nostre: la mitjana de cada grup, ponderada pel nombre de pacients.
Tanmateix, les dades tenen buits que ens deixen sense saber algunes coses importants. Per exemple, quants pacients superen el temps d'espera garantit: una mitjana per sota dels 180 dies és compatible amb pacients que n'esperen molts més. Tampoc no hi consta l'espera per veure l'especialista o per fer-se les proves, que és anterior a l'entrada a la llista quirúrgica. Les operacions sense garantia tenen un termini de referència que depèn de la prioritat que fixa el metge (90, 180 o 365 dies), i les dades publicades no la donen.
L'Observador