Gemínides i Quadràntides: quan i com veure les pluges d'estels de l'hivern
Les Gemínides, a mitjan desembre, i les Quadràntides, a principis de gener, són les dues pluges d'estels de l'hivern, i totes dues passaran amb una Lluna que no et farà la guitza. Quines hores val la pena mirar el cel i on posar-te.
La nit del 13 al 14 de desembre és la gran cita de l'any amb les estrelles fugaces, i aquesta vegada arriba amb una Lluna que no et farà la guitza. Són les Gemínides, una pluja d'estels que l'Organització Internacional de Meteors (IMO, per les sigles en anglès) fa culminar el 14 de desembre cap a les 14 h UT, que a Catalunya són les 15 h. A aquella hora és de dia, de manera que et convé fixar-te en la franja que l'IMO considera més fiable: des de les 21 h UT del 13 de desembre fins a les 18 h UT del 14, és a dir, de les 22 h d'un dia a les 19 h de l'altre, hora peninsular. Tens, doncs, tota la nit del 13 al 14 i el vespre del 14.
Tres setmanes després, a la matinada del 4 de gener del 2027, arriben les Quadràntides, l'altra gran pluja d'estels de l'hivern. Les dues tenen origen i comportament molt diferents, i convé saber-ho per no anar a mirar el cel a l'hora equivocada.
Gemínides: una pluja de ritme alt i cel sense Lluna
Cada estrella fugaç és un meteor: un gra de pols o de roca que entra a l'atmosfera i s'encén. Per mesurar com de generosa és una pluja d'estels, els astrònoms fan servir la taxa horària zenital, la ZHR, que és el nombre de meteors que veuria en una hora un observador amb un cel perfectament fosc i amb el radiant, el punt del cel d'on semblen sortir tots, just damunt del cap. L'IMO la fixa en 150 per a les Gemínides. És una xifra ideal, de condicions que gairebé mai no es donen, i a la pràctica en veuràs menys. La NASA parla de 40 a 50 meteors per hora sota un cel fosc, i d'un màxim d'uns 120 en condicions ideals.
La Lluna hi juga a favor. L'IMO assenyala que la Lluna nova és el 9 de desembre i el quart creixent, el 17, de manera que, en les hores de més activitat de la pluja, només hi haurà una Lluna creixent molt prima, i descriu aquest període de màxima activitat com a «ample» i sense llum lunar. El radiant surt cap a l'hora de la posta de sol, al nord, així que no cal esperar a la matinada per començar a veure alguna cosa. L'activitat s'allarga del 4 al 17 de desembre, segons la NASA, i les millors nits són les del 13 i el 14.
Un asteroide que fa de cometa
Gairebé totes les pluges d'estels són restes d'un cometa. Les Gemínides, no: les deixa el 3200 Faetont, un asteroide d'uns cinc quilòmetres que dona una volta al Sol cada 1,4 anys. La NASA l'anomena «cometa mort» o «cometa de roca», perquè té un aire híbrid entre els dos tipus d'objecte. Cada desembre, la Terra travessa el rastre de pols i grans de roca que va deixant i aquests fragments entren a l'atmosfera a uns 35 quilòmetres per segon. Es veuen com a línies de llum curtes, sovint groguenques, segons la NASA.
El nom ve de la constel·lació dels Bessons (Gemini), d'on semblen provenir. Les primeres es van registrar el 1862, segons 3Cat. La NASA explica que aleshores en queien només entre 10 i 20 per hora, molt lluny dels valors d'ara.
Quadràntides: un pic que dura unes hores
L'IMO prediu que les Quadràntides tindran el moment de més activitat el 4 de gener del 2027 a les 3.25 h UT, les 4.25 h a Catalunya, amb una ZHR de 80 que pot variar entre 60 i 200. La Lluna nova és el 7 de gener i, segons l'IMO, les condicions són «perfectes». No és un detall menor: al gener del 2026, el màxim va coincidir amb una Lluna gairebé plena que en va reduir els meteors visibles.
La diferència amb les Gemínides és el temps. El màxim de les Quadràntides és molt estret, d'unes sis hores segons EarthSky, que dona per bona una hora una mica més tardana que l'IMO, les 5.47 h UT. Si l'hora exacta varia un parell d'hores segons la font, el més prudent és mirar el cel tota la matinada del 4. EarthSky atribueix l'origen a l'objecte 2003 EH1, que considera un cometa adormit o extingit, i recorda que és una pluja de bòlids brillants.
El radiant de les Quadràntides és molt al nord, a l'antiga constel·lació del Quadrans Muralis, a prop de l'Ossa Major. Surt pel nord-nord-est passada la mitjanit i és més alt just abans de l'alba: per això convé matinar, i per això la pluja es veu millor des de l'hemisferi nord.
Com mirar-ho bé: foscor, paciència i roba d'abric
La NASA recomana allunyar-te de les llums de la ciutat, abrigar-te i deixar passar uns trenta minuts a les fosques perquè els ulls s'hi acostumin. Estira't d'esquena, amb els peus cap al sud, i mira tot el cel que puguis. No cal buscar el radiant: els meteors apareixen a qualsevol part, tot i que EarthSky aconsella tenir sobre l'horitzó l'Ossa Major i Arcturus, l'estrella brillant que serveix de referència, perquè en veuràs més.
Si vols un cel realment fosc, a Catalunya tens la Serra del Montsec, a Àger (la Noguera, Lleida), certificada el 2013 com a Destinació Turística Starlight, un segell que premia els indrets amb cels excel·lents. El Parc Astronòmic del Montsec recull que hi ha condicions adequades per observar en més del 60 % de les nits, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya.
Una nit de núvols no ho tanca tot, almenys amb les Gemínides. Les Gemínides estan actives durant dues setmanes, i encara que fora del màxim el ritme baixi, també hi cauen meteors. Les Quadràntides tenen un pic molt més breu: si el cel no hi col·labora aquella matinada, no tindràs gaire marge per recuperar-ho.
L'Observador