Carregant les notícies…

Ben mirat

L'Observador
Méteo · Meteorologia

Què és una DANA i per què pot portar pluges tan fortes

Una DANA és una bossa d'aire fred aïllada a gran altura que pot donar tempestes i pluges molt intenses. T'expliquem com es forma, per què es diu així i què té a veure amb la «gota freda».

DANA vol dir depressió aïllada en nivells alts, i és el nom que els meteoròlegs donen a una bossa d'aire fred que ha quedat separada del corrent principal de l'atmosfera, molt per damunt del terra. L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ho resumeix en una frase: una dana és una depressió aïllada a nivells alts. A diferència d'una borrasca de les de sempre, que arriba fins a la superfície i porta fronts, una DANA viu a l'alçada, i per això de vegades el cel sembla tranquil mentre als mapes ja se la veu venir.

BorrascaDANAsuperfície
Una borrasca arriba fins a la superfície; una DANA es queda a l'alçada. Esquema, no a escala.

Una ondulació que es trenca

Per entendre com es forma, cal mirar el corrent en raig polar, un riu d'aire que circula d'oest a est cap als 60 graus de latitud i que, segons el meteoròleg Alberto Alcántara, de 3CatInfo, pot superar els 500 quilòmetres per hora. Segons l'AEMET, aquest corrent va entre 8 i 12 quilòmetres d'alçada i no és recte: fa ondulacions, les anomenades ones de Rossby. Si una d'aquestes ondulacions es corba tant que es talla, l'aire fred que hi anava dins queda atrapat en un sector més càlid. Això és una DANA.

1. El corrent ondula2. L'ona es corba3. Es talla: DANAaire fredoest → est
Del corrent en raig a la DANA: l'ondulació es corba i la bossa d'aire fred queda aïllada. Esquema, no a escala.

Un cop aïllada, la bossa gira en sentit contrari a les agulles del rellotge. La Gran Enciclopèdia Catalana li atribueix un radi de 200 a 600 quilòmetres, i els anglosaxons la diuen cut-off low, una depressió «tallada». El seu comportament és el que la fa difícil de seguir: pot quedar gairebé quieta durant hores o dies, o avançar en sentit contrari al flux general, i això, apunta Alcántara, complica el pronòstic i hi afegeix incertesa.

De l'aire fred a la tempesta

Una DANA no vol dir pluja segura. Alcántara recorda que moltes passen sense deixar gota si no s'hi sumen altres ingredients. Quan sí que hi són, l'aire fred d'alçada afavoreix, segons l'AEMET, núvols de gran desenvolupament, fins als cumulonimbus, i d'aquí vénen les tempestes fortes, la pluja intensa i les inundacions. L'AEMET cita com a exemples l'episodi del 23 de maig del 2023, que va provocar grans inundacions a la Regió de Múrcia, i el de setembre del 2019, que va afectar l'est peninsular entre el 10 i el 12.

aire fredcumulonimbus
L'aire fred d'alçada afavoreix núvols de gran desenvolupament. Esquema, no a escala.

La tardor és l'època de més ressò a la costa mediterrània, però l'agència adverteix que n'hi ha en altres moments de l'any, com el final de la primavera del 2023. I no tota pluja forta ve d'una DANA: hi ha altres maneres que el temps es torni perillós.

València, 29 d'octubre del 2024

Per veure què vol dir en xifres una pluja d'aquest tipus, serveix la cronologia de la DANA de València, recollida en una pàgina de la Universitat de Granada a partir de dades de l'AEMET i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ). El 28 d'octubre, l'AEMET preveia que en alguns punts es poguessin superar localment els 120-150 mil·límetres en 12-24 hores; el 29, al migdia, va elevar la previsió a 150-180. Aquell matí, entre les 6.42 i les 7.31, ja havia passat de l'avís taronja al vermell, un nivell que el Pla Nacional de Predicció i Vigilància defineix com a «perill extraordinari». A les 8.04 informava de més de 90 litres per metre quadrat en una hora al litoral sud de la província, i poc abans de les nou la CHJ donava acumulats de més de 120 litres a Carlet en les quatre últimes hores.

La pluja, però, no és tota la història. Segons la CHJ, el cabal del barranc del Poyo va passar de 120 metres cúbics per segon a les 13.20 a 1.686 a les 18.46. Si una xifra com aquesta et sembla abstracta, tens una referència més quotidiana a l'article sobre què vol dir que cauen 100 litres en mitja hora.

Gota freda o DANA?

Probablement ho has sentit dir de les dues maneres. L'AEMET explica que «gota freda» ve de l'escola meteorològica alemanya, que la definia com una depressió en altura sense reflex a la superfície, i que a Espanya es va fer servir sovint per a qualsevol episodi de pluges intenses. Per això l'antic Instituto Nacional de Meteorología va adoptar «dana», que segueix la definició anglesa i fa un homenatge al meteoròleg Francisco García Dana. La Gran Enciclopèdia Catalana tracta «dana» com el terme tècnic equivalent de gota freda, així que, a la pràctica, parles del mateix fenomen amb un nom més precís.

El canvi climàtic podria estar-hi relacionat, però amb prudència: l'AEMET diu que pot influir en tres factors, que són la humitat disponible (per un Mediterrani més càlid o per més entrada d'aire subtropical humit), una inestabilitat més gran dels corrents en raig i els canvis en els patrons climàtics a gran escala.

Qui avisa i què fer

Quan el temps es pot tornar perillós, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) és el responsable d'avisar Protecció Civil perquè activi els plans especials, tal com explica a la seva pàgina sobre les situacions meteorològiques de perill. Els avisos que et poden arribar fan servir tres colors, i a l'article sobre els avisos groc, taronja i vermell t'expliquem què demana cada nivell. L'Observador no fa previsions pròpies ni emet avisos: per saber què passarà al teu municipi, consulta el Meteocat i l'AEMET. I si et trobes davant d'un perill immediat, truca al 112 i segueix les indicacions de Protecció Civil.

Comparteix WhatsApp Telegram Bluesky X

Com s'ha utilitzat aquí →