Carregant les notícies…

Ben mirat

L'Observador
Opinions · Cimera del clima

COP31: un exalt càrrec indi vol acabar amb la regla del consens

Ajay Dua defensa a The Sunday Guardian que la cimera del clima d'Antalya deixi de dependre de la unanimitat i posi data al final del carbó, el petroli i el gas.

La COP31, la cimera del clima de les Nacions Unides, ha arribat a l'equador a Antalya, a la costa mediterrània de Turquia. Les negociacions van començar el 9 de novembre i s'acabaran el dia 20, amb una presidència que Turquia comparteix amb Austràlia. Dissabte, més de 7.000 persones, segons la policia, van recórrer el centre de la ciutat per denunciar que la cimera deixa sols els qui pateixen més els efectes del canvi climàtic, segons l'agència AFP. A les sales, els països continuen lluny d'un acord per abandonar els combustibles fòssils, i alguns grans països en desenvolupament frenen compromisos com el que impulsa Turquia: que l'electricitat cobreixi el 35 % de l'energia que es consumeix al món el 2035, explica Climate Home News.

Una veu des de l'Índia

Ajay Dua coneix bé la maquinària de l'Estat indi: va ser secretari de la Unió, el càrrec més alt de funcionari, al Ministeri de Comerç i Indústria. El 15 de novembre va publicar a The Sunday Guardian, un setmanari indi, una columna que demana a la cimera que canviï la manera de decidir.

Menys unanimitat, més calendari

La seva tesi és que exigir el consens de gairebé dos-cents països, com es fa des de la primera COP, el 1995, ha alentit la lluita contra l'escalfament durant tres dècades: segons ell, aquest mètode «ha limitat greument els resultats». En dona un exemple: el Protocol de Kyoto es va aprovar de pressa, el 1997, però l'Acord de París va trigar divuit anys més. Per això vol que la segona setmana s'aparti de les grans declaracions i se centri en mesures concretes. Proposa plans nacionals i regionals per electrificar l'economia, tancar les centrals de carbó el 2032, no construir-ne cap de petroli ni de gas a partir del 2035 i apagar-les totes el 2040. També planteja registres mundials de crèdits de carboni (drets d'emissió que es compren i es venen) per finançar l'energia neta. I creu que les sequeres i les inundacions que ha portat el fenomen d'El Niño poden fer moure els governs.

Per què val la pena llegir-la

Perquè qui demana tancar el carbó d'aquí a sis anys ha estat un alt funcionari de l'Índia, el país més poblat del món, en una setmana en què les grans economies emergents es resisteixen als objectius per sectors. Això sí: algunes xifres de catàstrofes que hi dona no porten la font.

Llegeix la columna d'Ajay Dua a The Sunday Guardian (d'accés lliure). És en anglès, però la pots llegir en català amb un parell de clics: a Chrome, a l'ordinador, fes clic amb el botó dret a la pàgina i tria «Tradueix al català»; al mòbil, obre el menú dels tres punts i tria «Tradueix». També pots enganxar l'enllaç a Google Traductor, a l'apartat de llocs web.

Les opinions són de l'autor de la columna. L'Observador les recull perquè puguis conèixer altres mirades sobre els fets.

Comparteix WhatsApp Telegram Bluesky X

Com s'ha utilitzat aquí →