L'Odissea de Grok: per què el cinema fet amb IA encara no emociona
Dues professores australianes sostenen a The Conversation que la intel·ligència artificial ja sap dibuixar paisatges convincents, però encara no sap fer-nos patir per ningú.
El 23 d'octubre, Grok Imagine, el generador de vídeo de la intel·ligència artificial d'Elon Musk, va penjar a X set minuts d'una Odissea feta sense actors ni càmeres. Musk l'havia anunciada el 22 de juliol, en plena estrena de l'adaptació de Christopher Nolan, com una pel·lícula sencera «històricament exacta i fidel a l'art d'Homer», segons va recollir PetaPixel. De moment n'ha arribat el primer episodi d'una sèrie, fet amb l'estudi Wonder Studios i el director Dev Walker, explica TechCrunch. La crítica l'ha rebut a garrotades: The Guardian li va posar una estrella i The Telegraph, cap, segons el recull d'NME.
Paisatges sí, persones no
Niusha Shafiabady i Theresa Dicke, professores de la Universitat Catòlica Australiana, han mirat d'explicar per què. Ho fan en una columna a The Conversation, el mitjà on escriuen investigadors universitaris. Reconeixen que hi ha plans ben resolts, com el sol que llueix a les cuirasses de bronze o la terra seca que aixeca un bou, però sostenen que tot s'esfondra quan els personatges es mouen i parlen. El motiu és de fons: aquests sistemes calculen quina imatge ha de venir després de l'anterior, i una història demana una altra cosa, saber què vol cada personatge, per què ho vol i què hi perd.
Un somriure nerviós
L'argument que fa més pensar és el de les emocions. Algú pot somriure quan està nerviós o callar quan més li dol, i quan una cara digital ho encerta només a mitges, el cervell ho nota de seguida i ens incomoda. Per a una màquina, recorden les autores, una ombra poètica i un error de càlcul són exactament el mateix, perquè no sap què és el dol ni l'amor.
Si et preguntes fins on arriba avui el vídeo fet amb intel·ligència artificial, la columna ho explica amb exemples clars i val la pena llegir-la sencera. I si algun terme se t'escapa, el tens al nostre glossari d'intel·ligència artificial. La seva conclusió és que fer navegar mil vaixells ja és fàcil; el difícil és que ens dolgui un sol adeu.
Llegeix la columna de Niusha Shafiabady i Theresa Dicke a The Conversation (d'accés lliure). És en anglès, però la pots llegir en català amb un parell de clics: a Chrome, a l'ordinador, fes clic amb el botó dret a la pàgina i tria «Tradueix al català»; al mòbil, obre el menú dels tres punts i tria «Tradueix». També pots enganxar l'enllaç a Google Traductor, a l'apartat de llocs web.
Les opinions són de les autores de la columna. L'Observador les recull perquè puguis conèixer altres mirades sobre els fets.
L'Observador