Virus Shamonda: què és, com es transmet i quin risc té per a les persones

El virus Shamonda s'ha detectat per primera vegada en una persona: un pacient amb immunodepressió greu que va morir a França a principis d'octubre. Les autoritats franceses investiguen com es va infectar i quin paper va tenir el virus en la mort. A Girona, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) va informar el 22 d'octubre de tres explotacions de vaques lleteres amb el virus.

Són dues situacions diferents: el cas francès és una infecció humana; les deteccions de Girona són en bestiar, i no hi ha cap cas humà associat. Un únic cas humà tampoc no demostra que hi hagi un brot en persones. L'ECDC, el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties, segueix la situació amb les autoritats franceses, i l'Inserm indica que les autoritats no han identificat, de moment, un risc per a la població general. Dades tancades el 26 d'octubre de 2026.

Un virus de bestiar

El Shamonda és un Orthobunyavirus del serogrup Simbu, el mateix que el virus de Schmallenberg i el d'Akabane, segons la fitxa del MAPA. Es va detectar per primera vegada a Nigèria a mitjan dels anys seixanta i, fins al 2026, només s'havia notificat de manera esporàdica a l'Àfrica occidental, oriental i meridional i al Japó. A Europa va aparèixer a l'estiu: a França, veterinaris van informar al juny d'episodis de diarrea, febre i caiguda de la producció de llet en vaques de Doubs, Ain, Savoia i Alta Savoia, i un equip va identificar-hi el virus per seqüenciació, segons un estudi publicat a Eurosurveillance.

Fins ara s'ha detectat a Àustria, Alemanya, Bèlgica, Eslovènia, Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Liechtenstein, els Països Baixos, Portugal, Jersey i Suïssa. A França, les autoritats el donaven per confirmat en 54 departaments el 19 d'octubre, també en ovelles, amb corders amb malformacions, i en un cavall amb símptomes nerviosos, segons l'actualització del MAPA.

El pacient de Lió

El pacient, greument immunodeprimit, estava en tractament als Hospices civils de Lió per una malaltia greu. Va començar amb signes neurològics el 23 de setembre i va morir dues setmanes després, segons el MAPA. El virus, aïllat d'una mostra de líquid cefalorraquidi, és del genotip SHAV-EU1 i té un 99 % de semblança amb la seqüència d'un aïllat suís.

L'Inserm indica que les complicacions cerebrals van ser molt probablement causades per la infecció. El MAPA resumeix que les dades virològiques, clíniques, radiològiques i epidemiològiques apunten a una possible relació causal, sense permetre encara establir-la de manera definitiva, i l'ECDC precisa que s'investiga si el virus va causar la mort o hi va contribuir, i com es va infectar el pacient. França ha notificat el cas a l'OMS i a l'ECDC.

És la primera infecció humana documentada. L'Inserm recorda que el virus es considerava incapaç d'infectar persones. L'article d'Eurosurveillance, escrit abans del cas, assenyala que altres virus del grup Simbu sí que afecten humans: l'Oropouche ha causat grans brots febrils i el Shuni s'ha detectat en casos neurològics.

La picada d'un insecte

Entre animals, el virus es transmet sobretot per la picada de petits insectes del gènere Culicoides (biting midges, en anglès), els mateixos que transmeten la llengua blava. L'espècie implicada en el cas humà no es coneix, segons l'ECDC.

La hipòtesi de les autoritats franceses és que el pacient es va infectar per la picada d'un Culicoides a l'est de França, on s'havia detectat circulació del virus entre animals. Aquesta via encara s'investiga. Les fonts oficials consultades no comuniquen cap transmissió entre persones. Només s'ha notificat un cas humà i no se sap si aquesta via és possible. Entre animals, el MAPA indica que no hi ha evidències de transmissió directa significativa, tot i que s'ha descrit la transmissió vertical de la mare al fetus.

Focus a l'Estat

En l'actualització del 22 d'octubre, el MAPA informa que el Laboratori Central de Veterinària d'Algete ha confirmat Shamonda tipus 1 en bovins de Còrdova, Toledo, Àvila i Madrid i, recentment, a Girona, on el 20 d'octubre es van identificar tres explotacions de vacum de llet. A Cantàbria s'ha confirmat el tipus 2. Les explotacions presentaven febre, diarrea i menys producció de llet, i les deteccions s'han fet dins la vigilància passiva.

Són deteccions en animals: no hi ha cap cas humà a Girona i cap font consultada vincula el cas francès amb les explotacions catalanes.

Des d'aleshores n'hi ha hagut més. El 26 d'octubre, el Govern basc va confirmar el virus en una explotació de vacú lleter a Donostia. Els animals estan estabilitzats, i la Diputació Foral informa que no s'han detectat nous contagis ni en aquella granja ni en cap altra del territori. El 23 d'octubre, la ministra de Sanitat, Mónica García, va dir que el Ministeri posarà «totes les eines i servidors públics» a vigilar el virus i rastrejar cada cas, segons El País.

L'actualització del MAPA del 26 d'octubre situa el tipus 1 a Còrdova, Sevilla, Cadis, Toledo, Àvila, Madrid i Girona, i el tipus 2 a Cantàbria i Guipúscoa: nou províncies en total, segons Animal's Health, que recull la nota del Ministeri. El Laboratori Central de Veterinària d'Algete confirma només el primer foco de cada província.

Què passa amb les vaques

En bovins, l'episodi agut cursa amb febre, diarrea i una baixada de la producció de llet d'entre el 10 i el 20 % durant set a deu dies, segons el MAPA. La morbiditat pot ser molt alta, fins al 100 % d'una explotació, però la majoria dels adults es recuperen i fins ara no s'ha observat mortalitat atribuïble directament al virus. El Ministeri el considera una malaltia emergent no subjecta a declaració obligatòria.

Unió de Pagesos reclama un protocol específic d'actuació davant del virus, segons Diario Veterinario. El sindicat recorda que el virus no figura a la llista europea de malalties animals regulades, i estima que la caiguda de producció de llet, d'entre un 10 i un 20 %, pot durar uns quinze dies, segons Diari de Girona. El Ministeri, en canvi, parla de set a deu dies.

En vaques gestants, el virus pot travessar la placenta i causar avortaments o malformacions greus. A les 18 explotacions franceses amb avortaments analitzades a Eurosurveillance, el virus es va detectar a la placenta o en òrgans fetals, i en sis fetus, al cervell. Un estudi publicat a Emerging Infectious Diseases el 2017 havia descrit al Japó 15 vedells malformats, tots amb anticossos contra el Shamonda, i material genètic del virus al sistema nerviós central de set. Els autors en van concloure que el virus probablement provoca defectes congènits quan la infecció es produeix abans del naixement.

Aliments, vacunes i prevenció

Les fonts consultades no aporten dades que documentin transmissió a través d'aliments. El Ministeri d'Agricultura francès afirma a la seva pàgina que el virus no té impacte per a la salut pública, també pel que fa al consum de llet i carn; aquesta pàgina no esmenta el cas humà, així que cal llegir-la amb aquest matís.

No hi ha cap vacuna contra el Shamonda. Segons el MAPA, la prevenció i el control es basen en mesures contra el vector, com repel·lents i desinsectants, i en el tractament veterinari dels símptomes.

Article tancat el 1 de novembre de 2026. Recull les dades fins a aquesta data. Per seguir el tema, consulta els titulars de la portada.