Carregant les notícies…

Els titulars de l'actualitat, comparats entre diferents mitjans

Cultura · Drets d'autor

Domini públic: quan una obra és de tothom i com es calcula

Cada 1 de gener, algunes obres deixen de tenir drets d'explotació exclusius. Com es calculen els 70 o 80 anys, què no caduca mai i què cal vigilar abans de reeditar un clàssic.

Cada 1 de gener, a Espanya, un grup d'obres deixa de tenir drets d'explotació exclusius i passa al domini públic: es poden editar, traduir, adaptar o representar sense demanar permís ni pagar. L'1 de gener del 2027, per exemple, hi entraran les d'autors morts el 1946, segons la regla dels 80 anys que expliquem més avall. Però d'on surt aquest càlcul, i què no s'acaba mai?

Dues classes de drets

Un autor té drets morals i drets d'explotació. Els morals són, sobretot, el de ser reconegut com a autor i el d'exigir que l'obra no es deformi. Segons l'article 15 de la Llei de propietat intel·lectual, quan l'autor mor, aquests drets els exerceix «sense límit de temps» la persona que ell hagi designat o, si no n'hi ha, els hereus. Els drets d'explotació (reproduir, distribuir, comunicar públicament i transformar l'obra, i cobrar-ne) són els que caduquen.

Quants anys: 70, o 80

La regla general, a l'article 26 de la mateixa llei, és que els drets d'explotació duren tota la vida de l'autor i 70 anys després de la seva mort. Es compten des de l'1 de gener de l'any següent al de la mort (article 30). Per a les obres anònimes o pseudònimes, són 70 anys des de la divulgació lícita (article 27).

Hi ha una excepció important. Segons la disposició transitòria quarta de la llei, als autors morts abans del 7 de desembre de 1987 se'ls continua aplicant la Llei del 10 de gener de 1879, que donava 80 anys. Un article d'un despatx d'advocats sobre una sentència del Tribunal Suprem n'explica un cas.

1944mor l'autor1-1-1945comença el recompte31-12-2024acaben els 80 anys1-1-2025domini públic
Exemple d'un autor mort el 1944. Els salts no són a escala.
Mort l'anyProteccióDomini públic194480 anys1-1-2025194680 anys1-1-2027199070 anys1-1-2061
Fórmula: any de la mort + 81 (80 anys) o + 71 (70 anys), l'1 de gener. Càlcul propi segons els articles 26 i 30 i la disposició transitòria quarta.

Per què existeix el domini públic

Els drets d'autor tenen una raó d'ésser: donar a qui crea un temps d'exclusivitat per viure de la seva obra. Però la idea de fons és que, passat aquest temps, l'obra torna a la societat. El domini públic és la part de la cultura que no pertany a ningú en particular i que tothom pot fer servir: llegir-la, reeditar-la, traduir-la o convertir-la en una altra cosa. La llei marca el moment del traspàs amb una data exacta, i per això cada any es pot saber, amb una simple operació, quines obres hi entren.

Una curiositat del calendari

Si apliquem les dues regles tal com les hem explicat, passa una cosa estranya: un autor mort el 1986 (80 anys) entrarà al domini públic el 2067, i un de mort el 1988 (70 anys) hi entrarà el 2059, vuit anys abans. Ve del canvi de règim del 7 de desembre de 1987: durant dècades hi haurà autors posteriors que s'alliberaran abans que d'altres que van morir primer.

Altres casos: coautors i obres col·lectives

No totes les obres tenen un sol autor identificable. Per a les obres fetes en col·laboració, l'article 28 fa servir el mateix esquema de vida dels coautors i 70 anys després de la mort; per a les obres col·lectives, els 70 anys es compten des de la divulgació lícita. Quan una obra té diversos autors, és important saber a qui s'aplica la data, i per això convé llegir el text de la llei o demanar assessorament abans de donar-la per lliure.

Què canvia quan una obra queda lliure

Qualsevol persona pot editar-la, i això fa que sovint hi hagi edicions més barates, versions anotades o adaptacions al teatre i al cinema. Això sí, els drets morals continuen: no pots atribuir-te l'autoria de l'obra ni deformar-la d'una manera que perjudiqui la reputació de qui la va crear. Però compte: el text de l'autor és lliure, no necessàriament tot el que l'envolta. Una traducció moderna, una edició crítica amb notes, una il·lustració o un enregistrament poden tenir els seus propis drets. Si reedites un clàssic, mira de quina edició o traducció parteixes.

Cada país té les seves regles

El domini públic depèn del país on vols fer servir l'obra. El Projecte Gutenberg, per exemple, ofereix més de 79.000 llibres electrònics gratuïts, i es concentra en obres antigues el copyright nord-americà de les quals ha caducat. Una obra pot ser lliure als Estats Units i no ser-ho encara a Espanya, o a l'inrevés, perquè els terminis són diferents. Abans de reutilitzar-la, comprova la llei del lloc on la publicaràs.

Com saber si una obra és lliure

  • Busca qui n'és l'autor i en quin any va morir. Si és una obra anònima, quan es va divulgar.
  • Aplica la regla: 80 anys si va morir abans del 7 de desembre de 1987, i 70 anys si va ser després.
  • Comprova si la teva edició o traducció és una obra nova amb drets propis.
  • Si tens dubtes, consulta una entitat de gestió de drets o un advocat.

Aquest article és informatiu i no és assessorament jurídic. Si vols començar per un clàssic però no tens massa temps, mira Com trobar temps per llegir quan sembla que no en tens. I per a més articles llargs com aquest, a Els rànquings que mesuren el món expliquem com es calculen tres dels índexs internacionals més citats.

Comparteix WhatsApp Telegram Bluesky X

Com s'ha utilitzat aquí →