Els Pastorets de Folch i Torres: la història de l'obra que fa 110 anys que es representa per Nadal
Va néixer el 24 de desembre de 1916 al Coliseu Pompeia de Barcelona i es va escriure en poc més d'una setmana. Encara es representa arreu del país.
Els Pastorets es van estrenar el 24 de desembre de 1916 al Teatre Coliseu Pompeia de Barcelona, i aquest Nadal fan cent deu anys. L'obra és de Josep Maria Folch i Torres, escriptor i dramaturg barceloní, i segons NacióDigital els Caputxins li ho van encarregar i ell ho va escriure en poc més d'una setmana. Ningú no devia sospitar que aquell encàrrec fet a corre-cuita acabaria sent l'obra més popular del teatre de Nadal.
Cinc actes i divuit quadres
El Diccionari de la literatura catalana de l'Enciclopèdia Catalana descriu l'obra com una peça de cinc actes i divuit quadres, titulada en realitat Els pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús, i estrenada i publicada el mateix any, el 1916. El fil és fàcil de seguir. Dos pastors de l'interior de Catalunya, Lluquet i Rovelló, es perden en un bosc fosc, hi troben dimonis i s'hi salven gràcies als àngels. Després, en un somni, viatgen a la Judea del temps de Jesús i assisteixen a l'anunci als pastors. L'obra acaba bé: Lluquet es compromet amb Isabeló i tots adoren l'infant en el pessebre.
Entre el bé i el mal hi ha, a més, un repartiment ben marcat. Satanàs, el cap de les fúries infernals, declara la guerra al cel i és enviat a l'abisme pel Sant Miquel que vigila els nois dels set pecats capitals. I per equilibrar la gravetat de la lluita hi ha Jeremies, el pastor quec que viatja amb un ase i fa riure el públic, i Getsé, un pastor vell que va vendre l'ànima al dimoni i que és el pare d'Isabeló.
Un encàrrec per aprofitar els decorats de Pitarra
El context de l'encàrrec el detalla un treball de recerca de Maria Pelfort, Els Pastorets d'en Folch i Torres, que cal llegir com a font secundària: el Coliseu Pompeia, al barri de Gràcia, era propietat dels frares caputxins, i fins al 1915 s'hi havien representat Els Pastorets de Frederic Soler, Pitarra. Quan es va voler una versió nova, Folch i Torres havia de reaprofitar els decorats de Pitarra i tenir-la a punt per a Nadal. Segons el mateix treball, li van oferir 500 pessetes i les va rebutjar, i la primera versió encara no incloïa el quadre de l'Infern, que va afegir-hi més tard. L'autor tenia aleshores 36 anys, estava casat i, de moment, tenia dues filles; col·laborava a En Patufet, però no es podia guanyar la vida només escrivint.
Teatre religiós des del 1721, però més lleuger
Folch i Torres no va inventar el gènere. NacióDigital recorda que els drames religiosos de Nadal ja es feien des del 1721, i que ell els va reelaborar per fer-los més lleugers i entretinguts, sobretot per als nens. Aquesta és la clau de l'èxit: l'argument és el naixement de Jesús en un estable, que és el que justifica que es representi per Nadal, però el que fa venir la canalla a la platea són els dimonis, els àngels i les gràcies del pastor Jeremies.
L'Enciclopèdia afegeix que l'èxit va ser immediat i extraordinari. Per saber com de ràpid es va estendre, hi ha una pista: segons NacióDigital, dos anys després de l'estrena Els Pastorets ja arribaven al Teatre Romea de Barcelona, i la primera referència de premsa que citen, a La Veu de Catalunya del 19 de desembre de 1918, parla d'un «grandiós espectacle».
Una traducció imposada pel franquisme
Per a Els Pastorets, el franquisme va ser una prova. Segons NacióDigital, el règim va exigir una traducció al castellà entre el 1939 i el 1946, i els actors de vegades s'ho saltaven quan no hi havia censor a la sala. L'Enciclopèdia assenyala que les representacions en castellà van començar el 1939, però amb poc èxit. És a dir, que el públic va continuar demanant l'obra tal com l'havia escrit Folch i Torres.
Parròquies, grups locals i gairebé tres-centes funcions l'any
Els Pastorets no van quedar als grans teatres. Segons el mateix diari, molts grups locals, sovint lligats a les parròquies, es van apropiar de l'obra, i d'aquí ve que s'hagi convertit en una tradició de Nadal. L'article xifra en gairebé tres-centes les representacions que se'n fan cada any a Catalunya. La música també és posterior a l'estrena: el treball de Pelfort explica que Mn. Antoni Malats i Gallés en va escriure la partitura el 1926, per posar melodia als cants de dimonis, pastors i àngels que no en tenien de pròpia. A la fi del segle XX, diu l'Enciclopèdia, ciutats com Barcelona, Terrassa, Girona, Igualada i Tarragona van començar a actualitzar l'obra conservant-ne l'esperit.
Si vols viure els Pastorets des de dins, mira el cartell del teatre o de l'entitat del teu poble: el més probable és que hi hagi una versió prop de casa. I ja que t'interessa el Nadal més de casa nostra, tens un altre personatge de les festes a l'origen del Tió i del caganer i, per acabar de menjar com cal, la història de l'escudella i la carn d'olla de Nadal.
Cent deu anys després, Lluquet i Rovelló es continuen perdent cada Nadal al mateix bosc fosc, i cada Nadal acaben arribant a Betlem.
L'Observador