Carregant les notícies…

Ben mirat

L'Observador
Cultura · Gastronomia

Escudella i carn d'olla: l'origen d'un dels plats top de la cuina tradicional catalana

L'escudella va ser durant segles el menjar de cada dia abans de convertir-se en el plat estrella de Nadal. Què porta, com es serveix i què se sap dels galets.

L'escudella i la carn d'olla són el plat de Nadal per excel·lència a moltes cases catalanes, però durant segles van ser, sobretot, el menjar de cada dia. L'historiador de la cuina Jaume Fàbrega, citat per 3Cat, avisa que, en contra del que diu molta gent, l'escudella no és una sopa i res més: les sopes es feien amb pa, i l'escudella és un únic plat complet, de verdura, carn, llegums, fideus gruixuts i arròs, que es pot menjar barrejat o separat del caldo. Aquesta distinció, que sembla una qüestió de paraules, explica bona part de com s'ha menjat i com s'ha de servir.

Un nom que ve del recipient

La paraula «escudella» designa el recipient ample i corbat on es servia el plat, segons Fàbrega. D'aquí ve el verb «escudellar», que vol dir servir, i el substantiu «escudellada», una ració. L'escudella és antiga: l'historiador la situa ja al segle XIV, amb Francesc Eiximenis, i al segle XVIII el baró de Maldà el cita en els seus dietaris. Segons VilaWeb, al segle XIX ja s'havia convertit en un plat de totes les classes socials i en el menjar bàsic del Nadal de la burgesia barcelonina.

Fins a la postguerra es menjava cada dia, al camp i a les ciutats, tant a l'hivern com a l'estiu. Després va anar desapareixent de les cases corrents, i avui es manté sobretot per Nadal, entre altres coses perquè demana moltes hores de cocció. L'any 1905, Santiago Rusiñol ja el va reivindicar en el monòleg L'escudellòmetre, i el 2016 una enquesta de la revista Cuina el va triar plat preferit dels catalans, segons que explica 3Cat.

Què porta cada part de l'olla

L'escudella de cada dia era humil: ossos salats, sobretot de porc (espinada, cua, peu, orella, morro), un tros de la carn que hi hagués a mà i verdures. La vedella es considerava «burgesa» i no s'hi posava. Per Nadal, en canvi, hi entren els «quatre evangelistes», és a dir, porc, xai, vedella i gallina o pollastre, més la botifarra negra a la Catalunya Vella i també la blanca a la Catalunya Nova, segons Fàbrega.

La pilota, la bola de carn picada, també canvia amb la data: la de cada dia no duia carn, sinó pa, all, julivert i cansalada, i només la de Nadal porta carn. Hi afegeixes verdures (col, porro, api, pastanaga, nap, xirivia i, des del segle XIX, patata) i llegums, com les mongetes o, més recentment, els cigrons. I un ingredient que no es veu però es nota: la bola de sagí, un greix de porc enfarinat que fa el caldo blanc. Aquest color, diu Fàbrega, el distingeix dels cocidos castellans, vermellosos pel pebre.

La carn d'olla és el tall que s'ha tret del caldo i que se serveix a part, tradicionalment abans del caldo mateix. Fàbrega explica que, en els darrers glops del caldo, hi ha qui hi afegeix un raig de vi, un costum que a la Gascunya encara es diu xabrot.

Els galets: de qui són

Si hi ha un ingredient que ha acabat definint l'escudella de Nadal, són els galets, aquesta pasta en forma de petita closca que sovint es farceix. Quant a l'origen, no hi ha consens. Fàbrega els situa a finals del segle XIX o principis del XX, quan creixia la indústria de la pasta, segons una altra peça de 3Cat. L'empresa Pastes Sanmartí, que fa pasta des del 1700, diu que en fa des del 1868. Una història popular, que no s'ha pogut comprovar, atribueix la invenció a Tomàs Guinovart, un pastaire de Valls que treballava al Born de Barcelona: en un sopar de Nadal, trobava que els macarrons de l'escudella costaven de pescar amb la cullera i en va tallar de més petits.

El que sí que consta és que abans dels galets hi havia macarrons: el baró de Maldà ja va anotar una escudella blanca amb macarrons, i una teoria diu que els galets haurien sortit de macarrons trencats. Els historiadors tampoc no saben si aquesta pasta és catalana o d'origen italià.

Per què es menja per Nadal

Una explicació que dona 3Cat és que la burgesia barcelonina va començar a menjar-la per Nadal, probablement per nostàlgia, perquè a les cases bones es considerava massa humil per al dia a dia. En altres punts de Catalunya els canelons i el rostit eren més habituals en aquestes dates.

Fora de Catalunya, el plat té parents propers: al País Valencià es diu putxero, i pot dur ouera o ou dur, a Mallorca es fa el bullit d'ossos o la sopa farcida i a Andorra també en tenen una versió, segons Fàbrega i 3Cat. L'escudella no és l'invent d'un sol lloc: cada territori l'ha adaptada a la seva olla.

No cal que sigui Nadal per fer-ne, d'escudella i carn d'olla. Tal com t'hem explicat, durant segles aquest plat tradicional de la cuina catalana era un plat més de la cuina diària i d'aprofitament. Això sí: amb els estius tan calents que patim darrerament, jo deixaria l'escudella i la carn d'olla per als dies d'hivern, de fred i de pluja, que és quan vénen més de gust, i no pas per quan arribes de la platja a mig juliol, a 35 graus a l'ombra. Si et pica la curiositat, ja que estàs pensant en el Nadal, pots consultar també què hi ha dins d'un torró o d'on vénen el tió i el caganer.

Comparteix WhatsApp Telegram Bluesky X

Com s'ha utilitzat aquí →