Hotel California, dels Eagles: qui la va escriure i de què parla
El 8 de desembre del 1976 sortia el disc que va dur els Eagles al número u. La cançó va néixer d'una maqueta de Malibu, i el seu autor explica què volia dir.
Els Eagles, el grup de rock de Los Angeles, van publicar el disc Hotel California el 8 de desembre del 1976, fa cinquanta anys, i la cançó que li dona nom va arribar al número u de la llista nord-americana de senzills el maig següent. La pregunta que encara es fa qui l'escolta per primera vegada és de què parla de debò. El seu autor la contesta amb la fama, els excessos i la pèrdua de la innocència, però la història comença abans, amb una maqueta gravada en una casa llogada a Malibu, a Califòrnia.
Una maqueta gravada a Malibu
La cançó la van signar tres membres del grup: Don Felder, Don Henley i Glenn Frey. La música és de Felder, el guitarrista, que va compondre la introducció en una casa llogada a la platja de Malibu i la va gravar en una gravadora de quatre pistes. Segons que explica ell mateix a Louder, aquella cançó era una entre quinze o setze maquetes que va preparar perquè Don Henley i Glenn Frey hi escrivissin les lletres. Les va enviar en una cassette, i segons ell aquella era una cançó més fins que Henley va dir que li agradava la que «sonava a reggae mexicà».
La lletra és de Henley i de Frey. Henley ha explicat que la idea de l'hotel va venir abans que la melodia, i que el concepte original era de Frey. Segons Louder, tots dos van veure cap al maig del 1976 l'obra de teatre California Suite, de Neil Simon, com una mena de feina de camp, i a Henley li va semblar poc fosca.
Un grup que canvia de pell
El disc va arribar en un moment de canvi. Bernie Leadon, la gran influència country del grup, se n'havia anat el 1975, i Joe Walsh, exmembre de la banda James Gang, el va substituir, segons que recorda American Songwriter. Hotel California va ser el seu primer disc amb els Eagles, i el so se'n va ressentir: menys country rock i més rock directe. Això es nota sobretot en el final de la cançó, un duel de guitarres de més de dos minuts en què Walsh i Felder s'intercanvien frases. American Songwriter explica que Henley va fer repetir aquell solo perquè s'assemblés a la maqueta.
Una curiositat: qui canta «Hotel California» és també el bateria del grup. Don Henley toca la bateria i fa de cantant principal, una combinació poc habitual en el rock. Phil Collins en va ser un altre cas: va entrar a Genesis com a bateria el 1970 i va agafar la veu principal el 1975, quan se'n va anar Peter Gabriel, segons el Saló de la Fama del Rock and Roll. American Songwriter n'inclou tots dos en una llista de bateries que també saben cantar, amb Karen Carpenter.
Tres estudis i una tonalitat
Segons Louder, el grup va treballar al Criteria Studios de Miami, al Record Plant de Los Angeles i va tornar a Florida per fer la versió definitiva. Felder l'havia composta en mi menor, però a Henley li quedava massa amunt per cantar-la, i després de moltes transposicions tota la base es va tornar a gravar en si menor.
Felder recorda que era massa llarga per a la ràdio, amb gairebé un minut de música abans que entrés la veu i un solo final de dos minuts. Va ser Henley qui va insistir a publicar-la com a senzill. Va aparèixer a principis del 1977, com a segon extracte del disc, i va arribar al número u del Hot 100 de la revista Billboard el maig d'aquell any, per una sola setmana.
De què parla «Hotel California»
Henley sempre ha evitat les lectures literals. Al documental sobre el grup del 2013 la va descriure com «una cançó sobre un viatge de la innocència a l'experiència», i en una entrevista amb Rolling Stone, que recull Far Out, va dir que només la paraula «Califòrnia» desperta la imaginació de la gent. Entre els temes que reconeix a la seva obra hi ha la pèrdua de la innocència, els perills de la fama i dels excessos, i el costat fosc del somni americà. La lletra no es reprodueix aquí perquè està protegida per drets d'autor, com la majoria de cançons d'aquella època.
La portada i el que va venir després
El disc va arribar al primer lloc de la llista Billboard 200 el 15 de gener del 1977 i hi va passar vuit setmanes no consecutives, segons American Songwriter. El 1978, a la 20a edició dels premis Grammy, «Hotel California» va guanyar el de gravació de l'any, segons el web dels premis. L'RIAA, l'associació de la indústria discogràfica dels Estats Units, el té certificat amb 26 discos de platí, més de 26 milions de còpies en aquest país, segons American Songwriter.
La portada va contribuir a fer-ne un mite. És una fotografia del Beverly Hills Hotel presa poc abans de la posta de sol: David Alexander la va fer des d'una grua de 60 peus (uns divuit metres) sobre Sunset Boulevard, i l'art director John Kosh, que havia dissenyat Abbey Road, hi va afegir el rètol de neó de l'angle inferior dret, segons American Songwriter. Hi falta una cosa: el nom del grup. A la coberta només hi ha el títol, com si el protagonista del disc fos l'hotel i no els músics.
Tampoc no és un lloc concret: segons Rolling Stone, la cançó no es basa en cap indret, i el Beverly Hills Hotel va sortir a la portada sense permís. Kosh va explicar que els advocats de l'hotel el van amenaçar amb una demanda fins que el seu va fer notar que les peticions de reserva s'havien triplicat des de la publicació del disc. El 2017, els Eagles van demandar un hotel de Todos Santos, a Mèxic, per fer servir el nom.
L'Observador