Com va passar Espanya de la pesseta a l'euro: els dos mesos del canvi
Els bitllets i les monedes van entrar en circulació a dotze països l'1 de gener del 2002, i a Espanya les pessetes van deixar de ser de curs legal el 28 de febrer. Un euro equivalia a 166,386 pessetes.
L'1 de gener del 2027 farà vint-i-cinc anys que l'euro va deixar de ser un número als comptes per convertir-se en monedes i bitllets a la butxaca. Aquell dia, dotze països que sumaven 308 milions d'habitants, segons el Banc Central Europeu (BCE), van posar en circulació la moneda nova, i a Espanya la gent tenia dos mesos per desfer-se de les pessetes. Com es va preparar una operació així, i com va anar?
Tres anys d'euro sense euros
Abans que ningú el toqués, l'euro ja existia. El 31 de desembre del 1998 es van fixar els tipus de canvi irrevocables i l'1 de gener del 1999 va néixer com a moneda comuna, segons el Banc d'Espanya. Per a la pesseta, el tipus fixat va ser de 166,386 pessetes per euro. Fins al 2002 va ser una moneda escrita: vivia als comptes i a les operacions dels bancs, però no en forma de bitllet ni de moneda. Grècia s'hi va afegir l'1 de gener del 2001.
Mentrestant, es fabricava. Segons el BCE, els bitllets es van començar a produir el juliol del 1999 en quinze fàbriques, i la remesa inicial era de 14.890 milions de bitllets, per un valor de 633.000 milions d'euros. Els de 10, 20 i 50 euros eren els més nombrosos, i els de 200 i 500, els que menys. De monedes se'n van encunyar unes 52.000 milions, que sumaven 15.750 milions d'euros, a setze fàbriques europees i amb 250.000 tones de metall. Perquè el primer dia ningú no es quedés sense efectiu, el BCE va repartir diners als bancs i als comerços a partir del setembre del 2001.
Dos mesos amb dues monedes
L'1 de gener del 2002, l'euro va sortir al carrer. El 3 de gener, segons el BCE, el 96 % dels caixers automàtics de la zona euro ja donaven euros, i una setmana després més de la meitat dels pagaments en efectiu es feien amb la moneda nova. Durant la doble circulació, que en alguns països va durar fins a dos mesos, es podia pagar amb les dues monedes. A Espanya, les pessetes van continuar de curs legal fins al 28 de febrer del 2002, i el Banc d'Espanya ja havia avisat, en una nota del desembre del 2001, que la pesseta deixava de ser unitat de compte el primer dia de l'any.
El canvi va anar de pressa. Segons una nota del BCE del 28 de febrer del 2002, els bitllets nacionals en circulació van passar de 270.000 milions d'euros l'1 de gener a 42.000 milions el 26 de febrer, mentre que els bitllets en euros arribaven a uns 242.000 milions. Els números diuen que el 85,2 % de l'efectiu en bitllets ja era en euros. Quan va acabar la doble circulació, a mitjanit del 28 de febrer, s'havien retirat més de sis mil milions de bitllets i prop de trenta mil milions de monedes nacionals.
Què val una pesseta i què fer amb les que guardes
Fes el càlcul: si divideixes per 166,386, mil pessetes són uns sis euros, i cent pessetes, uns seixanta cèntims (càlcul nostre a partir del tipus oficial). Si encara en tens algun bitllet al fons d'un calaix, convé saber que el termini per canviar-los ja ha passat. El Banc d'Espanya va tancar el canvi el 30 de juny del 2021. Fins al 30 de juny del 2002 es podien canviar també als bancs i a les caixes, i des de l'1 de juliol d'aquell any, només al Banc d'Espanya. Ara, les pessetes que queden són, com a molt, un record o una peça de col·lecció.
La moneda que es va jubilar tenia una llarga història. Un decret del 19 d'octubre del 1868 va establir la pesseta com a unitat bàsica del sistema monetari espanyol; les primeres monedes es van encunyar el 1869, el primer bitllet en pessetes és de l'1 de juliol del 1874 i les últimes monedes es van fer el 2001, segons el Banc d'Espanya. Fins al 31 de març del 2002, a més, els bitllets nacionals de qualsevol país de la zona es podien canviar sense cost en establiments designats, segons el BCE.
Dels dotze països inicials als vint-i-un d'ara
La zona de l'euro no s'ha aturat. Segons el Banc d'Espanya, hi han entrat Eslovènia el 2007, Xipre i Malta el 2008, Eslovàquia el 2009, Estònia el 2011, Letònia el 2014, Lituània el 2015, Croàcia el 2023 i Bulgària el 2026. Aquesta darrera va adoptar l'euro l'1 de gener del 2026, a un canvi de 1,95583 lev per euro, i és el 21è país de la UE que el fa servir, segons una nota del BCE.
Un dels efectes més quotidians d'aquella moneda única és l'Euríbor, el tipus de referència per als préstecs entre bancs de la zona euro. Si tens una hipoteca, et toca de prop: ja hem explicat com mou la quota que pagues cada mes.
L'Observador