D'on ve la cursa de Sant Silvestre: de São Paulo a la Cursa dels Nassos
La prova de l'últim dia de l'any va néixer el 1925 a São Paulo, a partir d'una cursa de torxes que un periodista havia vist a París. A Barcelona porta el nom de Cursa dels Nassos.
Cada 31 de desembre, mentre mig país prepara el raïm, milers de persones es lliguen les vambes per acomiadar l'any a la carrera. T'has preguntat mai per què la cursa de Sant Silvestre se celebra justament l'últim dia de l'any, i per què duu aquest nom? La resposta no és a Madrid ni a Barcelona, sinó a São Paulo, al Brasil, i comença amb unes torxes que algú va veure a París.
Una cursa de torxes vista a París
El responsable és Cásper Líbero, periodista, empresari i advocat brasiler. Segons Folha de Pernambuco, el 1924 va veure a París una cursa nocturna en què els corredors portaven torxes, i la va voler fer arribar al seu país. Quan en va tornar, la idea era tancar l'any amb una prova d'atletisme, explica la radiotelevisió portuguesa RTP. El nom ve de sant Silvestre, un papa del segle IV que, segons aquesta mateixa font, va morir un 31 de desembre: la cursa es fa, doncs, el dia de la seva festa.
Quaranta-vuit corredors i una sortida a les 23.40
La primera edició va ser el 31 de desembre del 1925. Segons Folha de Pernambuco, la sortida es va donar a les 23.40 h al parc Trianon, a l'avinguda Paulista de São Paulo. Hi havia 60 inscrits, dels quals 48 van arribar a la línia de sortida, i el recorregut feia uns 8,8 quilòmetres. Alfredo Gomes en va ser el guanyador, amb un temps d'uns 23 minuts: és a dir, que el primer corredor de la història va creuar la meta cap a la mitjanit, quan l'any ja s'acabava.
La cursa es va fer gran amb els anys, i la Gazeta Esportiva en guarda alguns episodis. Als anys quaranta el recorregut era de set quilòmetres. El 1941, a la 17a edició, hi van córrer 1.289 persones i va guanyar José Tibúrcio dos Santos, el primer campió de fora de l'estat de São Paulo després de setze anys de victòries locals. El 1948 la Rádio Gazeta la va retransmetre en directe per primera vegada, i aquell any ja hi havia corredors estrangers, convidats o classificats als seus països. La distància actual, de 15 quilòmetres, es va fixar el 1991, segons RTP.
La portuguesa Rosa Mota hi ha guanyat sis vegades, el màxim històric, segons Folha de Pernambuco; el kenyà Paul Tergat, cinc, i el brasiler Marilson Gomes dos Santos, tres: és el brasiler amb més victòries. I el 2025 la prova va arribar a la centèsima edició, amb més de 50.000 inscrits, un rècord de participació.
La Cursa dels Nassos, la Sant Silvestre de Barcelona
La idea va saltar l'oceà i es va multiplicar. A Portugal, la São Silvestre de l'Amadora va néixer el 1975, segons RTP. A Barcelona, la cursa de l'últim dia de l'any té nom propi: Cursa dels Nassos. Segons SH Barcelona, es va fer per primer cop el 31 de desembre del 1999 amb el nom de San Silvestre Barcelonesa, i uns anys després va canviar de nom. El dossier de premsa de l'Ajuntament de Barcelona de l'any 2020 la presenta com la 22a edició, un recompte que quadra amb aquell punt de partida.
El nom ve de l'home dels nassos, un personatge del folklore popular que, segons Time Out Barcelona, tindria tants nassos com dies queden a l'any i només surt el 31 de desembre. La prova és de 10 quilòmetres i l'organitza l'Ajuntament amb l'Institut Barcelona Esports i el Grup Català d'Atletisme, que s'ocupa de la part tècnica. El 2019 sortia i arribava al Poblenou, pel carrer de la Selva de Mar, i seguia la línia de costa. El 2020, amb sortides esglaonades de 333 corredors, va ser un circuit de 5 quilòmetres que es feia dues vegades, entre l'esplanada de la platja de Llevant i el passeig Marítim del Bogatell. SH Barcelona assegura que és una de les curses amb més participants del país, només per darrere de la San Silvestre Vallecana de Madrid.
Si et ve de gust sumar-t'hi
La Sant Silvestre té una cosa que la fa diferent de la marató, i és que la majoria de la gent no hi va a fer marca: hi va a acomiadar l'any. Si fa temps que no corres, abans d'apuntar-t'hi val la pena llegir el que explicàvem sobre córrer durant les festes, que recull les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut sobre l'activitat física dels adults. I si tens curiositat per saber per què una marató fa exactament 42,195 quilòmetres, la història d'aquella cursa del 1908 explica d'on surt una xifra tan poc rodona, la de l'altra gran distància de l'atletisme popular.
Un segle després, la cursa conserva el gest d'aquella primera nit: sortir quan fosqueja, corregut i en companyia, amb l'any a punt d'acabar-se. El que ha canviat és el públic. Dels 48 corredors de la primera nit hem passat a desenes de milers.
L'Observador