El Niño de final d'any: les xifres de l'OMM i la resposta humanitària

L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) va avisar dimecres 21 d'octubre que el Niño actual podria tenir una intensitat sense precedents. Ho va dir la seva secretària general, Celeste Saulo, en una roda de premsa amb Tom Fletcher, sots-secretari general de l'ONU per als Afers Humanitaris. L'OMM i l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris (OCHA) hi van fer una crida conjunta per actuar abans dels desastres, sobretot per protegir refugiats, desplaçats i comunitats que viuen en conflicte.

De +1,5 a +3,8 °C

El Niño és un escalfament de l'aigua superficial al centre i l'est del Pacífic equatorial que desplaça les pluges i la calor a mig món. Es mesura amb l'anomalia de temperatura a la regió anomenada Niño 3.4, és a dir, quants graus per sobre de la mitjana hi és l'aigua. Segons la nota de premsa de l'OMM del 3 de setembre, l'anomalia va ser d'uns +1,5 °C de mitjana entre maig i juliol, de +2,0 °C al juliol i d'entre +2,2 i +2,6 °C en les lectures setmanals de finals de juliol a mitjan agost. A algunes zones, l'aigua de les capes profundes era més de 8 °C més càlida que de costum.

El butlletí de clima estacional del 21 d'octubre projecta una anomalia mitjana d'uns +3,8 °C per al trimestre de novembre a gener, amb el màxim cap al desembre. L'OMM afegeix que els sistemes de predicció que combina coincideixen força entre ells, i en dedueix una confiança alta. Aquests +3,8 °C són una previsió, no una mesura. Saulo va dir que la xifra queda fora dels gràfics de seguiment que s'han fet servir els últims quaranta anys.

Fa setmanes que l'organisme parla amb una certesa poc habitual. A l'actualització d'agost, publicada el 3 de setembre, donava una probabilitat «propera al 100 %» que el Niño continuï fins al febrer del 2027, i va assenyalar que era la primera vegada que en una actualització d'aquesta mena parlava amb tanta contundència.

Pluja a l'est d'Àfrica, sequera al sud

El mateix butlletí detalla què es pot esperar per regions. A l'Àfrica oriental, durant les pluges d'octubre a desembre, són més probables les condicions més humides del normal, amb risc d'inundacions. A l'Àfrica austral augmenta el risc de sequera des de novembre, amb amenaça per a les collites, l'aigua i els mitjans de vida. Al sud-est asiàtic s'hi sumen calor, dèficit de pluja i risc d'incendis i de boira de fum. A les Amèriques, la previsió dona més pluja en part del nord-oest dels Estats Units i del sud-oest d'Amèrica del Sud, i més risc de sequera a parts d'Amèrica Central, el sud del Carib i l'Amazònia.

L'OMM subratlla que són previsions estacionals, no pronòstics de fenòmens concrets. Per decidir on i quan actuar calen els pronòstics regionals i nacionals, i els serveis meteorològics de cada país continuen sent la font oficial dels avisos.

Declaracions d'emergència abans de la sequera

Alguns governs ja s'han mogut. Saulo, en la seva intervenció del 3 de setembre, va citar Panamà, que va declarar l'estat d'emergència i va posar en marxa mesures d'estalvi d'aigua al canal; el Perú, amb una emergència que cobreix el 40 % del país; Tanzània, amb una campanya de sensibilització arreu del territori; l'Índia, amb una revisió interministerial, i Singapur, amb mesures de protecció davant la calor. També va recordar que el 2024 va ser l'any més càlid de què es tenen registres, i que aquest episodi pot portar un nou rècord.

El món humanitari parla d'acció anticipada: intervenir abans del xoc, quan les previsions ja són prou fiables per justificar-ho, en comptes d'esperar la catàstrofe. Un grup de treball format per l'Anticipation Hub, la FAO, la Federació Internacional de la Creu Roja, l'OCHA, el PMA i altres organitzacions recorda que el Niño del 2015-2016 va afectar més de 60 milions de persones i que el de 2023-2024 en va afectar 68 milions només al sud d'Àfrica. El document explica que, al juny, ja s'havien desemborsat més de 35 milions de dòlars en accions anticipades que arriben a gairebé dos milions de persones a Amèrica Central, l'Àfrica oriental i el Sahel, i que hi ha marcs d'acció anticipada en 75 països.

Els mateixos autors calculen que un dòlar invertit en accions anticipades a la sequera del Corn d'Àfrica renda entre 2,3 i 3,3 dòlars de benefici net, i que l'ajuda enviada abans a l'Àfrica austral el 2023-2024 va donar un benefici net del 30 %. Són estimacions de les organitzacions que executen aquests programes, així que convé llegir-les com a tals.

Els límits de la previsió

La força d'un episodi no determina la gravetat dels seus efectes en un lloc concret, i altres factors poden reforçar-los, atenuar-los o canviar-los. L'OMM preveu, per exemple, que el dipol de l'oceà Índic, ara positiu, vagi baixant fins a +0,3 °C, i que l'Atlàntic tropical segueixi més càlid del normal. L'organisme també aclareix que el Niño és un fenomen natural, no causat pel canvi climàtic, i que sol aparèixer cada dos a set anys i durar entre nou i dotze mesos. Els efectes sobre la temperatura global solen ser més forts l'any següent al del desenvolupament.

Totes les xifres d'aquest article són anomalies, és a dir, diferències respecte d'una referència, i canvien segons el període que es triï per calcular-la. Passa amb molts números que circulen com a dades inqüestionables; aquest altre article explica per què convé mirar què hi ha darrere d'una xifra abans de comparar-la.