Què és l'OTAN i què implica realment l'article 5?

L'OTAN és una aliança política i militar d'estats d'Europa i d'Amèrica del Nord. Es va fundar el 4 d'abril de 1949 a Washington, quan dotze països van signar el Tractat de l'Atlàntic Nord. Avui en té 32, segons la llista oficial de l'organització. La seva clàusula més coneguda és l'article 5, que sovint es resumeix amb una frase que explica poc: un atac contra un és un atac contra tots.

Què diu exactament l'article 5

El text estableix que un atac armat contra un o diversos membres a Europa o a Amèrica del Nord es considera un atac contra tots. Cada aliat s'ha de posar al costat del país atacat i prendre «les mesures que consideri necessàries», que poden incloure la força armada. Segons l'explicació oficial de l'OTAN, l'ajuda pot implicar o no l'ús de les armes, i cada país decideix com la presta.

Això trenca la idea d'una guerra automàtica. L'obligació és real, però el contingut el defineix cada govern, i l'article 11 del tractat reconeix que les constitucions nacionals poden limitar el desplegament de tropes a l'estranger: en alguns països cal l'aprovació prèvia del parlament. Quan es va redactar, els europeus volien un compromís militar automàtic dels Estats Units; Washington no el va acceptar, i d'aquí ve la redacció flexible.

Quan s'activa

El tractat no fixa cap procediment per activar-lo. L'OTAN explica que cal que hi hagi un atac armat, valorat de bona fe pels aliats, i que el país atacat demani l'assistència o hi consenti. El Consell de l'Atlàntic Nord, l'òrgan polític principal, es reuneix de seguida per decidir si el fet queda cobert. Els atacs sense component internacional, com un atac terrorista purament intern, no activen l'article. Els líders aliats han precisat en cimeres recents que també poden comptar els atacs des de l'espai, els ciberatacs greus i altres atacs híbrids.

L'article 5 només s'ha invocat una vegada: després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 contra els Estats Units. Els aliats van acordar llavors vuit mesures de suport, com ara compartir informació d'intel·ligència, garantir els sobrevols i l'accés a ports i aeroports, i desplegar vaixells i avions d'alerta aèria.

On arriba la cobertura

L'article 6 del tractat limita l'abast geogràfic de l'obligació d'assistència, sobretot a la zona de l'Atlàntic Nord al nord del tròpic de Càncer.

Qui en forma part, i qui no

Els dotze fundadors són Bèlgica, el Canadà, Dinamarca, França, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Noruega, Portugal, el Regne Unit i els Estats Units. Després hi han entrat vint països més, en deu ampliacions. Espanya hi va ingressar el 30 de maig de 1982; Finlàndia, el 4 d'abril de 2023, i Suècia, el 7 de març de 2024.

Catalunya no és membre per compte propi: l'aliat és Espanya, i les decisions de defensa les prenen els estats. Tampoc no hi són Ucraïna ni Sèrbia, que acaba de celebrar eleccions parlamentàries amb una victòria de la llista estudiantil. Un país no membre queda fora de la garantia de l'article 5, però pot cooperar amb l'aliança en altres formats.

Com decideix l'aliança

Segons la mateixa pàgina de països membres, els aliats prenen les decisions col·lectives per consens. No hi ha votació per majoria: els governs negocien fins que ningú no s'hi oposi. Les invitacions a nous membres també passen pel Consell de l'Atlàntic Nord per consens. Per això l'OTAN pot trigar a respondre a una crisi, o discrepar en públic sobre com fer-ho.

El flanc est i Ucraïna

Des de l'annexió de Crimea el 2014, i sobretot des de la invasió a gran escala d'Ucraïna el 2022, l'OTAN ha augmentat la grandària i la capacitat de resposta de les seves forces d'alta disponibilitat i ha reforçat la presència militar a la frontera est, amb forces multinacionals a Bulgària, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Polònia, Romania i Eslovàquia. Ucraïna no és aliada i la seva defensa no es regeix per l'article 5.

La distinció importa quan es llegeixen titulars. Una declaració, un exercici, una operació i un enviament d'armes són coses diferents, i les mesures que adopta un país pel seu compte no són decisions de l'aliança. Quan algú diu que «l'OTAN farà» alguna cosa, convé saber si ho ha acordat el Consell de l'Atlàntic Nord o si ho anuncia un sol govern.