Sèrbia: la llista avalada pels estudiants guanya les eleccions, però qui governarà?

La Llista Estudiantil ha guanyat les eleccions parlamentàries anticipades del 25 d'octubre a Sèrbia, segons les dades provisionals de la Comissió Electoral de la República (RIK). Aleksandar Vučić ha reconegut la derrota de la seva candidatura, segons l'agència Associated Press. Encara no hi ha govern, i els escons definitius dependran dels resultats finals.

Què diuen els resultats

El 26 d'octubre, amb dades de 8.135 col·legis electorals, la RIK donava a la Llista Estudiantil 2.246.423 vots, el 52,65 %. La llista «Aleksandar Vučić – Sèrbia Unida» en tenia 1.673.241, el 39,22 %, i la d'Ivica Dačić, «Factor d'Estabilitat», 92.532, el 2,17 %. Cap altra candidatura no arribava a l'1 %. Hi van votar 4.211.957 persones, el 68,78 % del cens, segons el Govern serbi, que reprodueix les xifres de la RIK.

Amb 8.155 col·legis processats, la xifra del 26 d'octubre a la tarda, la Llista Estudiantil tenia 2.257.863 vots (52,73 %), «Sèrbia Unida» 1.676.138 (39,15 %) i «Factor d'Estabilitat» 92.659 (2,16 %), per sota del llindar del 3 %, segons la televisió pública RTS. Quatre llistes de minories nacionals entren al Parlament. La projecció d'Ipsos i el Cesid sobre el 100 % de la mostra de col·legis, sense els de la diàspora, dona 141 escons a la Llista Estudiantil i 103 a «Sèrbia Unida».

L'últim recompte provisional de la RIK, amb 8.338 dels 8.392 col·legis processats, dona a la Llista Estudiantil el 53,04 % dels vots i a «Sèrbia Unida» el 38,97 %. La llista del SPS (Partit Socialista) té el 2,17 % i no supera el llindar. La participació és del 68,99 %, segons NIN. El mateix mitjà recull un repartiment provisional d'escons: uns 140 per a la Llista Estudiantil i 103 per a «Sèrbia Unida», amb quatre llistes de minories nacionals. Els mitjans no coincideixen del tot: el títol de NIN diu 140 escons i el text, 141. Els escons definitius dependran de les repeticions.

Com es converteixen els percentatges en escons depèn del sistema electoral; aquí expliquem la lògica de repartir escons amb un cas conegut. A Sèrbia es divideixen els vots de cada llista per tots els números de l'1 al 250 i els 250 quocients més alts decideixen els escons; hi entren les llistes amb almenys un 3 % dels vots, llevat de les de minories nacionals. Segons la ràdio i televisió de Voivodina (RTV), la RIK publica l'informe final en 96 hores des que rep tots els resums de les comissions locals, assigna els escons en els deu dies següents, el Parlament s'ha de constituir en 30 dies i el Govern, formar-se en 90 des d'aquell moment.

Abans, però, hi ha una repetició. El 28 d'octubre la RIK va decidir que es torni a votar el diumenge 1 de novembre, de 7 a 20 h, en 53 col·legis: 31 on no es van poder establir els resultats i 22 on les comissions locals havien anul·lat el vot. Hi tenen dret a vot 24.438 persones, segons B92. El portal local Ozon recorda que el termini de 96 hores de la RIK depèn de la fi de la votació repetida i dels possibles recursos, i que la diferència de vots fa poc probable que canviï l'ordre de les dues llistes principals, tot i que pot moure percentatges i algun escó. Ozon també recull una declaració d'un membre de la RIK, Ivan Šebek, que situa la distribució provisional en 141 escons per a la Llista Estudiantil i 103 per a «Sèrbia Unida»; és una dada preliminar, no la distribució definitiva.

Del carrer a les urnes

La llista és el vehicle electoral del moviment estudiantil que va sorgir de les protestes posteriors a la tragèdia de Novi Sad. El 2024 es va esfondrar una marquesina de formigó a l'estació de tren d'aquesta ciutat i hi van morir 16 persones. Els manifestants van atribuir l'accident a la corrupció d'alt nivell i al clientelisme, com recull AP. Són acusacions dels manifestants que aquest article no dona per provades; el que sí que consta és que el moviment va convertir la protesta en una candidatura que ha guanyat les urnes.

Vučić deixa la presidència

El 27 de setembre, Vučić va dimitir com a president de la República, i l'endemà va passar les funcions a la presidenta de l'Assemblea Nacional, Ana Brnabić, que actua com a presidenta en funcions fins que s'elegeixi un successor. Segons el Govern serbi, la presidenta de l'Assemblea ha de convocar eleccions presidencials perquè la votació se celebri com a màxim tres mesos després que acabi el mandat. AP afegeix que Vučić va deixar el càrrec per encapçalar la campanya parlamentària.

La derrota afecta, doncs, la candidatura del polític, però el vot va ser parlamentari: no s'ha elegit cap primer ministre ni cap president. La nova majoria haurà de formar govern un cop es constitueixi el Parlament.

Una campanya desigual, segons l'OSCE

Els observadors internacionals van publicar el 26 d'octubre una valoració preliminar. Hi destaquen una participació alta i una competició intensa, però dins d'un ambient molt polaritzat i amb la igualtat d'oportunitats de campanya «seriosament compromesa». La missió assenyala els avantatges del partit governant, inclòs l'ús indegut de recursos públics, la intimidació i la pressió sobre votants, i la interrupció d'actes de campanya.

El seguiment dels mitjans va detectar un desequilibri clar: les televisions públiques i privades van afavorir «Sèrbia Unida» i van retratar sobretot en negatiu la Llista Estudiantil. L'informe també cita incidents de violència física, contra personal dels col·legis, observadors ciutadans i periodistes, i denúncies de vigilància digital il·legal, entre elles l'ús suposat de l'spyware Pegasus. El 60 % dels 1.485 col·legis observats no oferia accés independent a votants amb discapacitat física. L'OSCE valora, en canvi, que el marc legal millora respecte d'anys anteriors i que l'administració electoral va preparar els comicis amb eficiència.

El que s'ha de decidir ara

Queden per resoldre els resultats definitius, el repartiment d'escons, la formació del govern i la convocatòria de les presidencials. El moviment que ha guanyat és ampli i no té una estructura de partit clàssica, així que l'estabilitat de la majoria es veurà en les primeres decisions. Sèrbia no és membre de l'OTAN, com explica l'article sobre l'aliança.

Article tancat el 1 de novembre de 2026. Recull les dades fins a aquesta data. Per seguir el tema, consulta els titulars de la portada.