Com es converteixen els vots en escons: la llei d'Hondt, pas a pas

El 29 de novembre hi ha eleccions generals, i en seguim els titulars al fil de les eleccions. Quan s'acabi el recompte, la xifra que importarà no serà la dels vots, sinó la dels escons. Com es passa d'una a l'altra? Aquí ho expliquem amb un exemple, pas a pas.

350 escons i 52 circumscripcions

El Congrés dels Diputats té 350 escons. Cada província és una circumscripció (n'hi ha 50) i Ceuta i Melilla en formen una cada una: 52 en total. Segons la revista jurídica Sepín i un article de la professora de dret constitucional Silvia Soriano, que expliquen el que diu la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), Ceuta i Melilla trien un diputat cada una. Les províncies en tenen un mínim de dos, i els 248 escons restants es reparteixen segons la població de cada circumscripció. El decret de convocatòria de les eleccions fixa quants en correspon a cada una.

Un detall important: les llistes són tancades i bloquejades. Votes una candidatura sencera, no persones concretes, i els escons que li toquen van als noms per l'ordre en què hi apareixen.

La barrera del 3 %

No totes les candidatures entren al repartiment. En cada circumscripció, les que no arriben com a mínim al 3 % dels vots vàlids queden fora i els seus vots no compten per repartir els escons d'aquell lloc.

La llei d'Hondt, pas a pas

Per repartir els escons de cada circumscripció es fa servir la regla d'Hondt, que és una divisió repetida. Els passos són:

1. S'eliminen les candidatures que no arriben al 3 %.
2. Es posen en una columna els vots de les que queden, de la que en té més a la que en té menys.
3. Els vots de cada candidatura es divideixen entre 1, entre 2, entre 3, i així successivament.
4. Els escons es donen als quocients més alts, per ordre, fins que s'acaben.

Fem-ho amb un exemple inventat, només per explicar el mètode: una circumscripció que elegeix 5 diputats i on les candidatures A, B, C i D han tingut 100.000, 60.000, 31.000 i 2.000 vots. D té poc més d'un 1 % del total (193.000) i queda fora per la barrera del 3 %. Les altres tres es dividen així, i els cinc quocients més alts són els marcats en color:

El resultat és A, 3 escons; B, 1 escó; C, 1 escó. B té 30.000 al segon quocient, i C té 31.000 al primer: per això C se'n queda un i B no en té un segon. Mira com queda en percentatges:

Un segon exemple: tres escons

Mirem una circumscripció més petita, amb 3 escons i quatre candidatures de 100.000, 60.000, 30.000 i 2.000 vots (192.000 en total). D torna a quedar fora de la barrera. Els tres quocients més alts són 100.000 (A), 60.000 (B) i 50.000 (A, el seu vot dividit entre dos). Resultat: A en té dos, B en té un i C, amb 30.000 vots, que són el 15,6 % del total, es queda sense escó. És el que passa quan hi ha pocs diputats a repartir: una candidatura que té gairebé una sisena part dels vots pot quedar sense representació en aquell lloc, tot i haver superat de llarg el 3 %.

Què se'n pot treure

Amb pocs escons, cada escó pesa molt: en l'exemple, un escó és el 20 % del total, i per això el resultat mai no és exactament proporcional. El mateix mètode dona resultats molt diferents segons quants diputats elegeix una circumscripció. En una on se'n trien tres, una candidatura que passa d'una quarta part dels vots té un escó assegurat; en una on se'n trien trenta, n'hi ha prou amb molt menys. L'article de Soriano apunta, a més, que el sistema sobrerepresenta les circumscripcions petites.

Què no explica aquest article

Aquí només hi ha el mecanisme: no hi trobaràs quants escons tria cada província en aquestes eleccions (ho fixa el decret de convocatòria) ni cap previsió de resultats. Quan es publiquin les dades oficials, serà el moment de posar els números reals en aquest mètode. Els exemples d'aquí són artificials i tenen un sol objectiu: que entenguis per què dos partits amb la mateixa proporció de vots poden acabar amb una proporció d'escons diferent segons on els han aconseguit.

Com llegir els resultats la nit electoral

Per això compta tant el que passa a cada província i no només el total del país: els escons es guanyen circumscripció a circumscripció. Quan surtin els resultats, mira les dues coses: els vots (en nombre i en percentatge) i els escons, i recorda quants diputats elegeix el lloc que mires. Si vols fer els càlculs tu mateix, la calculadora de mates t'ajuda amb els percentatges i les divisions.

Els mètodes electorals també es mesuren amb índexs internacionals, com el de democràcia de l'EIU, que expliquem a Els rànquings que mesuren el món. L'exemple d'aquest article és inventat i no representa cap partit ni cap enquesta.