Contingut fet amb IA: què s'ha d'etiquetar a Europa i què canvia el 2 de desembre

Una imatge que sembla una fotografia però no ho és. Una veu que imita la d'algú conegut. Un xat que et respon sense que sàpigues si a l'altre costat hi ha una persona. Des del 2 d'agost de 2026, a la Unió Europea hi ha unes normes pensades perquè això no passi sense que ho sàpigues, i el 2 de desembre en vénen els següents terminis.

Aquest text resumeix el que diuen els documents oficials i el que n'han explicat alguns mitjans. És només informatiu.

Un camí llarg

La Llei d'intel·ligència artificial de la UE (el nom oficial és Reglament d'IA) no és nova. Segons la cronologia del Consell de la UE, la Comissió Europea la va proposar el 2021, el Consell en va aprovar el text el 2024 i va entrar en vigor l'1 d'agost d'aquell any. Però les obligacions s'han anat aplicant per etapes. El 2 d'agost de 2026 va ser el torn de la majoria de les normes, entre les quals les de transparència. I aquest mateix any, el 29 de juny, el Consell va donar el vistiplau definitiu a una simplificació de la llei (l'anomenat «òmnibus») que n'ha ajustat alguns terminis.

Què s'ha d'avisar

La part que ens toca més de prop és l'article 50, que obliga a avisar en quatre situacions:

• Els xats i els assistents virtuals han de dir que són una IA, no una persona.
• Els deepfakes s'han d'etiquetar. Són imatges, àudios o vídeos falsos però molt creïbles, que imiten persones o fets reals.
• Els textos fets amb IA per informar el públic sobre temes d'interès públic també, tret que una persona els hagi revisat i n'assumeixi la responsabilitat editorial.
• Els sistemes que reconeixen emocions o classifiquen les persones pels seus trets biomètrics (com la cara o la veu) han d'avisar les persones que hi estan exposades.

A banda de l'avís visible, les empreses que fabriquen sistemes d'IA generativa (els «proveïdors») han de fer que el que produeixen porti una marca tècnica, legible per màquines, perquè se'n pugui detectar l'origen. Les organitzacions que fan servir aquests sistemes (els «responsables del desplegament») són les que han de posar l'etiqueta visible. La Comissió ho detalla a les preguntes freqüents sobre el codi de bones pràctiques.

A qui afecta

Afecta sobretot l'ús professional: empreses, mitjans i administracions. Segons Euronews, l'ús personal de la IA queda fora de la norma, i el mateix mitjà recorda que l'incompliment pot comportar multes elevades, tot i que no en dona les xifres. Les obres artístiques, satíriques o de ficció tenen un tractament específic. I, segons Lexlatin, no cal etiquetar de manera retroactiva el que s'hagi generat abans del 2 d'agost.

Dues dates

El 2 d'agost va començar a aplicar-se l'obligació. Però els sistemes que ja eren al mercat abans d'aquest dia tenen un període transitori fins al 2 de desembre de 2026. Passada aquesta data, també ells han de complir-la.

Altres parts de la llei van més lentes. Amb la simplificació, els sistemes d'alt risc (els que poden afectar la salut, la seguretat o els drets de les persones) s'aplicaran a partir del 2 de desembre de 2027, i els que van integrats dins de productes, a partir del 2 d'agost de 2028.

Com serà l'etiqueta

La llei diu què cal avisar, però no dissenya l'etiqueta. Per això la Comissió Europea va publicar el 10 de juny un codi de bones pràctiques. És voluntari: les empreses i les organitzacions s'hi poden adherir, i els serveix de guia per saber com marcar i etiquetar. Inclou una icona de la UE opcional, en tres variants. Segons l'anàlisi del bufet Addleshaw Goddard, qui el signi i en tingui una avaluació positiva podrà basar-s'hi per demostrar que compleix; qui no, haurà de demostrar per si mateix que les seves mesures són adequades.

Què en diuen els mitjans

Els textos de premsa consultats tenen dues lectures. Euronews i Lexlatin expliquen sobretot què canvia i per a qui. Xataka hi afegeix una mirada crítica: segons el seu article, l'associació de la indústria CCIA creu que la norma s'ha desviat de l'objectiu inicial, que era assenyalar el contingut enganyós, i que si gairebé tot s'etiqueta la gent deixarà de fixar-s'hi, com passa amb els avisos de cookies. Le Blog du Modérateur també esmenta aquesta comparació, i explica que plataformes com TikTok, Meta i Google ja han posat en marxa eines d'etiquetatge.

Això són opinions i anàlisis, no fets comprovats: encara és massa aviat per saber si les etiquetes serviran. Xataka també apunta que les excepcions (sàtira, ficció, art, contingut amb supervisió humana) deixen la porta oberta a molts continguts sense etiqueta.

Què en pots treure

Una etiqueta de «fet amb IA» diu com s'ha fet una cosa, no si és certa. I que un contingut no en tingui no vol dir que sigui real: hi ha excepcions, i l'ús personal queda fora de la norma. Si en les properes setmanes veus més icones i avisos als xats i a les xarxes, aquest és el motiu.

Per llegir-ne més

• Euronews: què canvia des del 2 d'agost per a les empreses que creen o fan servir contingut d'IA.
• Lexlatin: com han de ser les etiquetes i qui hi està obligat.
• Xataka: la lectura crítica, amb les queixes de la indústria.
• Le Blog du Modérateur (en francès): els terminis i qui hi està afectat.

Aquest article es basa en dos documents oficials (la cronologia del Consell de la UE i les preguntes freqüents de la Comissió Europea) i en cinc textos de premsa i d'anàlisi (Euronews, Lexlatin, Xataka, Le Blog du Modérateur i Addleshaw Goddard).