Carregant les notícies…

Ben mirat

L'Observador
Societat · Salut

Al·lèrgia i intolerància alimentària: la diferència i els 14 al·lèrgens

Una al·lèrgia és una reacció del sistema immunitari; una intolerància, un problema de digestió. T'expliquem què diuen les fonts oficials i què han de declarar els restaurants.

Als dinars de Nadal sempre hi ha algú que mira el plat i pregunta què porta. L'al·lèrgia i la intolerància alimentària se solen barrejar a taula, però no són el mateix, ni tenen la mateixa gravetat ni les mateixes obligacions per a qui cuina o ven menjar.

L'al·lèrgia: el sistema immunitari s'equivoca

Segons Canal Salut, l'al·lèrgia alimentària és una resposta immunològica exagerada que té lloc en persones hipersensibles. El primer cop que hi entren en contacte, les defenses es «sensibilitzen» i fabriquen anticossos; en les exposicions següents, aquests anticossos desencadenen l'alliberament de substàncies com la histamina, que provoquen els símptomes. Es manifesten pocs minuts després de la ingesta i només rarament passades dues hores: picor o inflor de llavis, llengua i boca, urticària, vòmits, mareig o dificultat per respirar.

La reacció més greu és l'anafilaxi, que Canal Salut descriu com un procés molt greu que pot afectar tot l'organisme i que demana atenció mèdica urgent, amb injecció d'adrenalina. El Comitè Científic de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) recorda en un informe del 2007 que l'al·lèrgia només es dona en alguns individus i pot aparèixer amb quantitats molt petites de l'aliment. Per això, en una al·lèrgia, un simple tastet ja pot ser massa.

Els aliments que més reaccions provoquen a Catalunya, segons Canal Salut, són la llet i els derivats, els ous, la fruita, la fruita seca, els cacauets, la soja, el peix i el marisc. En els adults, destaquen les fruites de la família de les rosàcies (com la poma, la pera, el préssec o la maduixa), la fruita de closca, el cacauet, el marisc i les hortalisses; en els infants, l'ou, la llet, la fruita de closca, les fruites, el cacauet i el peix. Són productes molt presents a les taules de Nadal.

La intolerància: un problema de digestió

En una intolerància, el sistema immunitari no hi té res a veure. L'AESAN la defineix com una reacció adversa en què no existeix, o no s'ha demostrat, un mecanisme immunològic, i la pot causar, per exemple, un defecte enzimàtic. El cas més conegut és la lactosa. Canal Salut explica que, quan l'organisme no té prou lactasa per digerir aquest sucre de la llet, la lactosa arriba sencera al còlon, on els bacteris la fermenten. Els símptomes (dolor i inflor abdominal, gasos, diarrea, nàusees) solen aparèixer entre mitja hora i dues hores després de la ingesta.

La mateixa pàgina insisteix que la intolerància a la lactosa no és una malaltia, i que no cal treure tots els lactis de la dieta per sistema: algunes persones toleren els formatges curats o els iogurts, i es recomana fraccionar el consum al llarg del dia i prendre'l amb altres aliments. Abans de retallar-los, però, convé un diagnòstic. L'al·lèrgia a la proteïna de la llet és una altra cosa: és més freqüent en la infància, és immunològica i pot donar símptomes a la pell i a les vies respiratòries.

Si tens dubtes sobre què et passa, Canal Salut indica que el primer pas és l'atenció primària i, d'allà, l'al·lergòleg: el diagnòstic no el fas tu mateix a partir de com et trobes després de dinar.

Els 14 al·lèrgens que s'han de declarar

El Reglament europeu 1169/2011 obliga a identificar 14 grups d'aliments que poden causar al·lèrgies o intoleràncies quan s'utilitzen per fer o preparar un producte. La guia de l'Agència de Salut Pública de Catalunya els enumera: cereals amb gluten, crustacis, peix, ous, soja, llet (lactosa inclosa), cacauets, fruits secs, api, mostassa, sèsam, diòxid de sofre i sulfits, tramussos i mol·luscs. Els aliments envasats han de destacar-los a la llista d'ingredients amb un tipus de lletra, un estil o un color de fons diferents; si no hi ha llista, ha de constar la menció «conté» seguida de la substància.

L'obligació també val per a l'aliment que no ve envasat, segons l'AESAN, que remet al Reial decret 126/2015. A part, les declaracions sobre el gluten són voluntàries i només es poden fer servir si es compleixen els límits: «sense gluten» vol dir no més de 20 mg per quilo, i «molt baix en gluten», no més de 100 mg per quilo.

Què pots esperar en un restaurant

La guia de l'Agència de Salut Pública és clara amb els bars i els restaurants: la informació pot donar-se de paraula, però ha d'existir per escrit o en suport electrònic dins de l'establiment, a disposició del personal, dels clients que la demanin i de les autoritats. Posar-la a la carta és opcional; si es fa, es pot indicar entre parèntesis per a cada plat. I el personal ha de conèixer els ingredients del que serveix. Dit d'una altra manera: preguntar què porta un plat és el que et toca, i respondre amb coneixement és el que li toca al restaurant.

L'AESAN adverteix que, en un restaurant, els ingredients de molts plats no són fàcilment identificables i que la contaminació creuada és molt més probable, així que convé preguntar també com s'ha preparat el plat. A casa, Canal Salut aconsella llegir les etiquetes, desconfiar dels productes sense llista d'ingredients, dels artesanals i dels de granel, i no fregir un aliment sense al·lèrgens en un oli on abans s'hagi fregit un que en tingui.

Si cuines per a algú amb una al·lèrgia, avisa'l de què portarà cada plat abans de convidar-lo i guarda els envasos per si cal mirar-ne les etiquetes. I si encara estàs decidint el menú, potser et fa gràcia repassar d'on ve el plat més tradicional de la taula: l'escudella i la carn d'olla.

Comparteix WhatsApp Telegram Bluesky X

Com s'ha utilitzat aquí →