Què vol dir que han caigut 100 litres en mitja hora? La clau per entendre les alertes de pluja

T'arriba una alerta al mòbil o sents a les notícies que «han caigut 100 litres en mitja hora». És una xifra que impressiona, però potser et preguntes on han anat a parar tots aquests litres: a un carrer, a un municipi sencer, a una terrassa?

La resposta és que, en parlar de pluja, gairebé sempre es tracta de 100 litres per metre quadrat. Aquesta manera d'expressar la quantitat d'aigua permet comparar les mesures de diferents llocs. I, quan aquests litres cauen de cop, ajuda a entendre per què un carrer es pot inundar en poca estona.

La resposta curta: 100 litres per metre quadrat

La precipitació es mesura en litres per metre quadrat —l/m²— o en mil·límetres —mm—. Les dues unitats són equivalents: un litre d'aigua repartit sobre un metre quadrat forma una capa d'un mil·límetre. Per tant, 100 l/m² són 100 mm de pluja, tal com explica el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat).

No vol dir que hagin caigut 100 litres a tota la ciutat ni que cada casa hagi rebut aquesta quantitat. És una mesura de l'aigua acumulada sobre cada metre quadrat en un punt concret, registrada habitualment amb un pluviòmetre (l'aparell que recull i mesura la pluja).

Una terrassa amb deu centímetres d'aigua

Imagina una terrassa d'un metre d'ample per un de llarg. Si hi ploguessin 100 litres i l'aigua no s'escorregués ni s'evaporés, s'hi formaria una capa d'uns 10 centímetres d'aigua.

Al carrer, però, l'aigua no es queda quieta. Corre cap als desguassos, baixa pels pendents i s'acumula en passos soterrats, baixos i altres punts on troba sortida difícil. Si n'arriba molta en poca estona, els embornals i el clavegueram poden no donar l'abast. El resultat pot ser un carrer negat, un garatge inundat o una riera que baixa de cop amb força.

Per què importa tant que plogui en mitja hora?

El total de pluja és important, però també ho és la rapidesa amb què cau. Cent litres per metre quadrat repartits al llarg d'un dia no tenen el mateix efecte que concentrats en trenta minuts.

Si cauen 100 mm en mitja hora, la intensitat mitjana és de 200 mm per hora. És un càlcul mitjà per a aquell període: no vol dir que la pluja hagi tingut exactament la mateixa intensitat cada minut. Tot i així, dona una idea de la quantitat d'aigua que s'acumula en molt poc temps i de la pressió que pot generar sobre desguassos, rieres i barrancs.

Quan es considera que la pluja és torrencial?

En la classificació de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), la pluja es considera torrencial quan supera els 60 mm en una hora. També diferencia entre precipitació forta —més de 15 i fins a 30 mm/h— i molt forta —més de 30 i fins a 60 mm/h.

Així, una acumulació de 100 l/m² en mitja hora equival a una intensitat mitjana més de tres vegades superior al llindar de pluja torrencial. És per això que no n'hi ha prou amb sentir el total: saber en quant de temps s'ha acumulat és clau per entendre el risc.

La DANA Adam: més de 600 litres en alguns punts

La DANA Adam (una depressió aïllada en nivells alts que pot deixar pluges molt intenses), a mitjan octubre de 2026, va deixar precipitacions excepcionals al litoral sud de València i al nord d'Alacant. En el seu resum de precipitacions, l'AEMET va informar d'acumulats àmpliament superiors als 300 mm i de registres puntuals per sobre dels 600 mm al nord d'Alacant.

Durant el matí del 19 d'octubre, l'estació de Pego ja havia registrat 632 l/m² en 36 hores, segons les dades de l'AEMET recollides per El País. És una dada d'un moment concret de l'episodi, no el balanç final de tota la pluja que hi va caure.

La comparació amb Barcelona: una referència, no una equivalència exacta

Per entendre l'escala, es pot comparar aquesta quantitat amb la pluja que rep Barcelona en un any. Segons les normals climatològiques que publica l'AEMET per a l'estació de Barcelona-Fabra, la precipitació anual mitjana és de 621 mm —és a dir, 621 l/m²— per al període 1981-2010.

La comparació serveix per fer-se una idea, però no és exacta entre dues ciutats: Pego és un municipi diferent de Barcelona, i l'Observatori Fabra és una estació situada a la muntanya. La lectura útil és que, en menys de dos dies, alguns punts afectats per la DANA van rebre una quantitat d'aigua semblant a la mitjana anual registrada a Barcelona-Fabra.

Què pots fer si hi ha una alerta de pluja intensa?

Si reps un avís, consulta les actualitzacions oficials de l'AEMET o del Meteocat i segueix les indicacions de Protecció Civil. Evita passar per carrers negats, rieres, torrents i passos soterrats, tant a peu com amb cotxe. Si ets a casa, no baixis a soterranis o garatges durant l'episodi.

La Protecció Civil de la Generalitat recorda que els vehicles poden ser arrossegats per l'aigua i recomana allunyar-se de les zones inundables.

Les pluges i les sequeres extremes també preocupen a escala mundial: l'article sobre El Niño d'aquest final d'any explica què adverteix l'OMM sobre les inundacions i les sequeres que podrien arribar.

Quan sentis que «han caigut 100 litres en mitja hora», fixa't en dues coses: litres per metre quadrat i temps. La xifra explica quanta aigua ha rebut cada metre quadrat; el temps, com de pressa ha arribat. I és aquesta rapidesa la que pot deixar sense marge els desguassos i convertir una pluja intensa en una inundació sobtada.