L'Observador«Gènesi»: què hi ha de real i què de ficció a la sèrie sobre Ferran Adrià i elBulli
3Cat ha portat a la pantalla la revolució gastronòmica de Cala Montjoi. Separem el que la sèrie és, el que sabem de la història real i què no es pot saber encara.
Pocs fenòmens nascuts a Catalunya han tingut tanta repercussió internacional com elBulli, el restaurant de Cala Montjoi (Roses) que va passar de ser un bar de platja a ser considerat un dels millors del món. Ara aquella història ha arribat a la televisió amb Gènesi, una sèrie de sis capítols de 3Cat, dirigida per David Pujol i estrenada el 21 de setembre a TV3 i a la plataforma 3Cat, segons la mateixa 3Cat. Netflix la distribuirà a la resta d'Espanya, a Europa, a Llatinoamèrica i als Estats Units. Miquel Fernández fa de Ferran Adrià i Ivan Massagué, de Juli Soler.
La pregunta és inevitable: què hi ha de veritat en una sèrie sobre persones que existeixen? Aquest article no és una crítica ni un recompte d'escenes. Separa el que la sèrie és, segons el que n'han explicat els seus responsables i la crítica, del que sabem de la història real gràcies a la cronologia oficial d'elBullifoundation.
Què és la sèrie: història real i una trama inventada
Segons 3Cat, el fil principal passa als anys vuitanta, quan un Ferran Adrià jove arriba al restaurant. Però Gènesi té una segona línia de ficció, ambientada a l'actualitat, al voltant d'una crítica gastronòmica que torna dels Estats Units. Aquesta trama és inventada. A La finestra indiscreta, de Catalunya Ràdio, els crítics van elogiar-ne l'ambició i l'elegància, i van trobar que la línia actual era més fosca i menys atractiva que la del passat. També van destacar que la part històrica està ben documentada i que va comptar amb l'assessorament d'Adrià, entre altres persones, i que la sèrie evita ser una biografia literal.
Aquest darrer punt importa: Adrià hi va participar directament, amb la fundació elBulli, i va escollir els plats amb el director. Així, bona part de la «veritat» de la sèrie ve del mateix protagonista, i convé tenir-ho present quan es compara amb la realitat. Segons 3Cat, el mateix Adrià l'ha definida com «la millor sèrie de gastronomia que s'ha fet mai», una opinió que cal llegir sabent que n'és part implicat.
Els plats: l'obsessió per la fidelitat
Un dels punts on la producció ha insistit més és el menjar. Segons 3Cat, antics membres de la cuina d'elBulli van reproduir més de setanta plats originals per al rodatge. Això, almenys en aquest aspecte, apunta a una voluntat clara de ser fidels al que passava a la cuina.
La història real, en poques dates
Segons la cronologia d'elBullifoundation, tot comença el 1961, quan el doctor Hans Schilling i la seva dona, Marketta, s'instal·len a Cala Montjoi i demanen permís a l'Ajuntament de Roses per fer-hi un minigolf. El bar de platja, en una cabana de palla, va arribar després. El 1981, Juli Soler hi va arribar com a director i, poc després, Jean-Paul Vinay en va ser el cap de cuina.
Ferran Adrià hi va entrar per un camí gens previsible. Segons la biografia de la mateixa fundació, va deixar els estudis de comerç el 1980 i va començar com a rentaplats a l'hotel Playafels de Castelldefels, en part per estalviar per a unes vacances a Eivissa. Allà un cuiner li va ensenyar les tècniques bàsiques. Va fer el servei militar a la base naval de Cartagena, on va entrar a la cuina de l'almirall i en va acabar sent el responsable, i durant un permís de l'estiu del 1983 va treballar un mes a Cala Montjoi per consell d'un company de reclutament.
Hi va tornar com a cap de partida la primavera del 1984. L'1 de novembre d'aquell any, Soler el va nomenar cap de cuina juntament amb Christian Lutaud, i més endavant, quan Lutaud va marxar, va quedar com a únic responsable.
«La creativitat és no copiar»
La cronologia de la fundació situa el 1987 un canvi de mentalitat. En una xerrada del cuiner francès Jacques Maximin a Canes, Adrià va sentir la frase «la creativitat és no copiar», que va canviar la manera com entenia l'ofici. Que aquest moment aparegui o no a la sèrie, i com, és una cosa que no hem pogut comprovar; el que sí que consta és que la frase va tenir un paper real en la història d'elBulli.
Com ha estat rebuda
L'estrena va tenir una bona acollida. Segons les dades que recull El Món, els dos primers capítols van arribar al 20,1% de quota, amb una mitjana d'uns 350.000 espectadors a l'estrena. La sèrie també es va presentar al Festival de Cinema de Sant Sebastià.
El restaurant va servir l'últim sopar el 30 de juny del 2011, després de tenir tres estrelles Michelin des del 1997. Quinze anys després, la sèrie demostra que el seu llegat continua despertant interès.