Com es forma un govern a Espanya després de les eleccions del 29 de novembre
Entre les urnes i el nou president hi ha la constitució de les Corts, la ronda de consultes del Rei i una votació d'investidura sense data fixada.
Les urnes del 29 de novembre no trien el president del Govern: només decideixen quins diputats i senadors seran a les Corts. El president surt d'una votació posterior, la d'investidura, i entre l'una i l'altra passen setmanes. Si et preguntes com es forma un govern a Espanya, el camí té tres etapes: la constitució de les Corts, la ronda de consultes del Rei i el vot del Congrés. I només la primera té ja data.
La constitució de les Corts, el 23 de desembre
El Real Decreto 806/2026, publicat al BOE el 6 d'octubre, va dissoldre les Corts i va convocar les eleccions per al 29 de novembre. Segons LegalToday, que recull el text del decret, les noves Corts es constituiran el 23 de desembre a les deu del matí. Aquell dia, els diputats elegits prenen possessió i trien la Mesa, l'òrgan que dirigeix el Congrés. Els 350 escons es reparteixen per circumscripcions: 32 a Barcelona, 6 a Girona, 4 a Lleida i 6 a Tarragona. Si vols entendre com es traslladen els vots a escons, ho expliquem a com funciona la llei d'Hondt.
La constitució del Congrés no és encara una investidura, però no és un tràmit menor. A la legislatura anterior, 3Cat recordava que els partits tenien cinc dies per sol·licitar grup parlamentari propi i que la composició de la Mesa ja deixava veure quins pactes eren possibles. Que el Parlament sigui escollit pel vot de tothom ve de lluny: el referèndum de la reforma política del 15 de desembre de 1976, del qual es compleixen cinquanta anys, va obrir la porta a unes Corts elegides per sufragi universal.
El Rei escolta els portaveus
Després ve la ronda de consultes a La Zarzuela. La Constitució diu que el Rei proposa un candidat a la presidència del Govern «escoltats els portaveus» dels grups amb representació al Congrés. Les entrevistes no tenen una data fixada: segons 3Cat, el monarca les convoca habitualment una o dues setmanes després de l'inici de la legislatura. Tampoc no té l'obligació de proposar el cap de llista més votat. Quan va fer la ronda del 2023, era la novena de Felip VI, i ja aleshores 3Cat apuntava que alguns partits, com ERC, solen declinar la reunió. El 2016, Mariano Rajoy, amb 123 escons, va declinar la proposta del Rei, i el Congrés explica que la proposta definitiva a Rajoy es va fer el 25 d'octubre d'aquell any.
Per això no hi ha data per a la investidura. Segons 3Cat, és la presidència del Congrés qui fixa el dia del ple un cop el Rei ha proposat candidat, i cap termini no obliga a convocar-lo en un moment concret. A partir de la primera votació es comença a comptar el temps; abans, no hi ha cap rellotge en marxa. Dit d'una altra manera: si els partits necessiten setmanes per negociar, el calendari ho permet.
Una majoria absoluta i, després, una de simple
El debat d'investidura s'acaba amb una votació. En la primera, el candidat necessita la majoria absoluta, que en un Congrés de 350 diputats vol dir 176 vots a favor (càlcul propi). Si no la té, es fa una segona votació quarantavuit hores més tard, tal com recull l'article 99.3 de la Constitució que cita la pàgina del Congrés sobre les sessions d'investidura. Aquesta vegada n'hi ha prou amb la majoria simple, és a dir, amb més vots a favor que en contra. Per això les abstencions pesen tant: no sumen a favor, però tampoc no frenen el candidat si la resta de grups no arriben a bloquejar-lo.
A la pràctica, doncs, la negociació es juga abans de la primera votació: un candidat que no té els suports assegurats pot preferir esperar. Amb Rajoy, el 2016, ja va passar que el candidat proposat va declinar.
Quan hi ha investidura fallida: dos mesos i dissolució
Què passa si cap candidat no aconsegueix la confiança del Congrés? La Constitució és clara: si en dos mesos, comptats des de la primera votació, ningú no l'ha obtinguda, el Rei dissol les dues cambres i convoca noves eleccions (article 99.5, segons la mateixa pàgina del Congrés).
La repetició electoral no és immediata. Segons 3Cat, entre la dissolució i les noves eleccions passen 47 dies preceptius en un cas així, i no els 54 del procediment general. El calendari es pot enredar amb dates delicades: en un article del 2023, el mateix mitjà explicava que els partits miraven de no fer coincidir una repetició amb Nadal o Cap d'Any, i que el 2016 la campanya ja es va reduir de quinze a vuit dies per aquest motiu. Així, la data de la primera votació és la que decideix, en cas de bloqueig, quan tornaries a anar a votar.
Mentrestant, la campanya d'aquest novembre té les seves pròpies regles. Si vols saber què pots veure i què no durant els últims dies, hi ha l'explicació de per què no es poden publicar enquestes els cinc dies abans de votar. Els resultats del 29 de novembre posaran xifres als escons; la investidura dirà si aquests escons es converteixen en un Govern.
L'Observador