Monòxid de carboni a casa: com saber si un aparell crema malament i què fer

Imagina una nit freda: l'estufa encesa, les finestres ben tancades perquè no entri el fred i tothom a dormir. Si algun dels aparells de casa crema malament, l'aire es pot anar omplint de monòxid de carboni (CO), un gas sense color, sense gust, que no fa olor i que no irrita ni els ulls ni la gola. És a dir, un gas que no et dona cap senyal. Segons Protecció Civil de la Generalitat, es forma quan el gas, la llenya, el carbó o el petroli no es cremen del tot, i a casa pot sortir de xemeneies, calderes, escalfadors d'aigua, assecadores de gas, estufes i forns de cuina que no funcionen bé. I cada any, quan arriben els freds, a Catalunya hi ha intoxicacions i morts per aquest motiu.

Com pots saber, doncs, que un aparell falla? Tot i que el gas no avisa, l'aparell sovint sí que ho fa, si saps on mirar. La flama ha de ser blava i estable: si és groga o taronja, la combustió és dolenta. També val la pena fixar-se en les taques grogues o marrons al voltant de la flama, en els pilots que s'apaguen sovint i en els vidres que s'entelen més del normal. Si això darrer et passa, a com evitar la condensació i les taques de floridura tens més pistes sobre què fer.

Si alguna d'aquestes coses et sona, no esperis a la propera factura: avisa una persona autoritzada perquè ho revisi. Protecció Civil recomana que calderes i estufes les repassi sempre un professional, que es compleixin els terminis de revisió que fixa la normativa i que els aparells molt vells es renovin o, com a mínim, es facin mirar. Si tens xemeneia, assegura't que el tir és obert i escombra'n les cendres. I vigila un detall que s'oblida fàcilment: quan tapes escletxes per aïllar millor portes i finestres, no tapis les reixes ni els conductes de ventilació, que hi són perquè la combustió es faci bé i els gasos no s'acumulin.

Sembla que no cal dir-ho, però tant la Generalitat com els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC) ho repeteixen: no escalfis mai una habitació amb el forn de la cuina i no facis servir dins de casa fogonets de càmping, carbó ni cap aparell pensat per a l'exterior. Si has d'usar una estufa portàtil de gasolina, propà o carbó, que sigui amb bona ventilació. I a la nit, apaga les estufes: no vagis mai a dormir amb un aparell encès que no tingui sortida de fums cap a l'exterior.

Amb tot això, queda un risc que cap revisió no elimina: que un dia l'aparell falli precisament quan dorms. Per això el servei de salut britànic (NHS) recomana tenir una alarma de CO, que sona fort quan detecta el gas, a cada habitació on hi hagi un aparell que cremi gas, oli, carbó o llenya. I no és una precaució d'excés. Segons els CDC, el CO mata sense avisar: qui dorm, o ha begut, pot morir abans de notar-ne cap símptoma. L'institut nord-americà de salut laboral (NIOSH) hi afegeix que és un gas que pot dominar una persona sense avís: provoca debilitat i confusió, i li treu la capacitat de buscar seguretat. Quan en compris un, comprova que sigui de monòxid de carboni i no només de fum, que són aparells diferents. I tingues present que un detector avisa quan el gas ja hi és: no substitueix la revisió de l'aparell.

I el teu cos, què t'en dirà? Poca cosa. El mal de cap, el mareig, les nàusees i el cansament són símptomes de moltes altres coses, i Protecció Civil afegeix que no hi ha cap sensació d'ofec que et faci pensar en un gas. Un indici més útil, segons el NHS, és que els símptomes van i vénen i empitjoren a l'estança de l'aparell. Si et trobes millor quan surts de casa i pitjor quan hi tornes, o si tothom a casa es queixa del mateix i ningú no té febre, no esperis: surt a l'aire lliure.

Si sospites que hi ha CO, obre portes i finestres, apaga l'aparell, tanca la clau de pas del gas i truca al 112.