Perseverance ja ha recorregut més que cap altre vehicle en un altre món

L'11 d'octubre, el robot Perseverance va fer un tram de 91 metres de camí cap a una zona de Mart anomenada Idubi. Aquell dia, el comptaquilòmetres del vehicle va marcar 45,22 quilòmetres. Era el nou rècord de distància recorreguda sobre la superfície d'un altre món. Fins aleshores el tenia Opportunity, que havia fet 45,16 quilòmetres a Mart entre el 2004 i el 2018.

La NASA ho va explicar al seu blog de ciència i a la pàgina del JPL. Les xifres es veuen millor comparades. Són totes de la NASA:

• Perseverance (Mart, des del 2021): 45,22 km.
• Opportunity (Mart, 2004-2018): 45,16 km.
• Lunokhod 2 (Lluna, vehicle soviètic, 1973): 39 km.
• Curiosity (Mart, des del 2012, encara en marxa): més de 38,07 km.
• Apollo 17 (Lluna, 1972): 35,7 km.
• Spirit (Mart, fins al 2010): 7,7 km.
• Sojourner (Mart, 1997): uns 100 metres.

Cinc anys i mig contra quinze

Perseverance va aterrar el 2021 i ha fet en uns cinc anys i mig el que a Opportunity li va costar gairebé quinze. La missió original preveia un màxim de 12,4 milles de conducció, uns 20 quilòmetres, segons Steven Lee, director de projecte del JPL per a Curiosity i Perseverance. El robot ja n'ha fet més del doble, i la NASA ha aprovat la primera extensió de la missió, que va començar aquest mes i arriba fins a finals del 2028.

Al camí, Perseverance també va deixar enrere dos vehicles de la Lluna. L'Apollo 17, amb els astronautes Eugene Cernan i Harrison Schmitt, va fer 35,7 quilòmetres el 1972; el Lunokhod 2, soviètic i sense tripulació, en va fer 39 el 1973. La NASA ha publicat també una infografia comparativa amb les distàncies de tots els vehicles, actualitzada l'11 d'octubre.

Dos germans de 90 dies

Spirit i Opportunity van arribar a Mart el 2004 amb una missió principal prevista de 90 sols (dies marcians). Spirit va deixar de funcionar el 2010, vençut per l'hivern marcià, després de 7,7 quilòmetres. Opportunity va funcionar 5.111 sols i el 2015 va completar la primera marató fora de la Terra. Sojourner, el petit robot de la missió de 1997, va viure 83 sols i va recórrer uns 100 metres. Curiosity, que va aterrar al cràter Gale el 2012 i continua treballant, ocupa el tercer lloc entre els vehicles de Mart, amb més de 38 quilòmetres.

Un robot que tria el camí

Part de la diferència és de programari. Perseverance fa servir un sistema anomenat AutoNav: mentre avança, fa imatges del terreny, en construeix un mapa tridimensional dels perills i traça el recorregut entre els punts de pas que els planificadors han marcat des de la Terra. L'equip ho anomena «pensar mentre es condueix». Més del 90 % de la distància total s'ha fet així; a Opportunity i Spirit, que van estrenar el sistema a Mart, en va correspondre al voltant del 5 %.

La diferència de capacitat es mesura en punts de mesura. Per jutjar el seu camí, Sojourner en feia servir 20; Perseverance en processa 600.000 cada vegada que mira. Pot avançar fins a 412 metres en un sol sol.

Mark Maimone, sotscap de l'equip d'operacions robòtiques, explica que el programari nou li ensenya a «girar menys i rodar més» i a comprovar la posició amb els mapes que fan les sondes des de l'òrbita en plena conducció. Hi ha un límit pràctic: quan el robot avança de cara al Sol, els enlluernaments a les càmeres de navegació fan que l'equip l'aturi a mitja tarda.

Cap a una roca molt antiga

L'11 d'octubre, Perseverance anava cap a Idubi, dins de la regió Lac de Charmes, fora de la vora oest del cràter Jezero. Segons la NASA, aquell terreny podria ser dels més antics que s'han explorat al sistema solar: a la Terra, l'erosió i la tectònica de plaques n'han esborrat els equivalents, i Mart no té tectònica de plaques. Els científics hi esperen trobar rastres d'antics sistemes hidrotermals, és a dir, d'aigua calenta circulant per l'escorça. Després, el robot seguirà la vora cap al sud fins a Rainbow Falls, un bloc d'escorça antiga d'uns 100 metres d'amplada que l'impacte que va crear el Jezero va aixecar.

No és només una carrera de quilòmetres. En el camí, Perseverance ha passat d'un antic llit de llac a un sistema fluvial fossilitzat, on va trobar en una roca anomenada Cheyava Falls una possible biosignatura, és a dir, un indici que podria tenir origen biològic i que encara s'ha de confirmar. Ha recollit 29 mostres de roca i de regolit (la pols i les pedres soltes del sòl) al fons del cràter, en un delta i a la vora. Les roques de la vora, formades per impactes, tenen uns 4.000 milions d'anys.

Lee espera que Perseverance continuï ampliant el rècord durant molts anys. Opportunity el va deixar en 45,16 quilòmetres; a partir d'ara, l'única marca que haurà de batre és la seva.