Vídeos
Fins al 1920, la marató feia uns 40 quilòmetres: 40 a Atenes (1896), 40,2 a Estocolm (1912) i, probablement, 42,750 a Anvers (1920). El 24 de juliol del 1908, als Jocs de Londres, 55 corredors de 16 països van sortir del castell de Windsor i van acabar a l'estadi de White City: 26 milles i 385 iardes, o 42.195 metres, una distància força arbitrària segons Olympedia. A l'estadi, Dorando Pietri va caure cinc vegades a l'última volta; va entrar primer, però el van desqualificar per haver rebut ajuda, i va guanyar Johnny Hayes. L'IAAF va fixar el 42,195 el 1921 i, segons el Museu Olímpic, mai no n'ha explicat el motiu. Des dels Jocs de París del 1924 és la distància olímpica. Fonts: Olympedia, Museu Olímpic i Comitè Olímpic Internacional.
Les Gemínides, la gran pluja d'estels de l'any, la nit del 13 al 14 de desembre. Amb el cel fosc se'n veuen de 40 a 50 per hora, segons la NASA. Val la pena mirar del 13 a les 22 h al 14 a les 19 h (hora peninsular): tota la nit del 13 al 14 i el vespre del 14. La Lluna serà una creixent molt prima. Cal allunyar-se dels llums de la ciutat, deixar que els ulls s'acostumin a la fosca i mirar tot el cel. Són restes de l'asteroide 3200 Faetont, que entren a uns 35 km per segon. Fonts: IMO i NASA.
Exemple inventat, que no representa cap partit: una circumscripció tria 5 escons i quatre candidatures tenen 100.000, 60.000, 31.000 i 2.000 vots. La D no arriba al 3 % i queda fora. Els vots de les altres es divideixen entre 1, 2 i 3, i els escons van als cinc resultats més alts: A en treu 3, B 1 i C 1. C (31.000) passa davant del segon resultat de B (30.000). A té el 52 % dels vots i el 60 % dels escons.
Al setembre del 2026 hi havia 235.776 persones en llista d'espera per a una operació programada a Catalunya, un 36 % més que al setembre del 2018 (62.758 persones més). Font: CatSalut; càlcul de L'Observador.